Estàs tu tan tranquil·lament veient la pel·lícula, al cine, amb la teva filla de 8 anys i mig al costat (t'ha costat una mica convèncer-la, que la pel·li és de grans, però aquí està) quan de sobte sents "y me dijo que los Reyes Magos eran la abuela", ehhh? Mires la teva filla, la teva filla et mira, múrria, tu fas un moviment de cap com dient "ehem, ja en parlarem després..." i en parleu després, oitant. Jo que em pensava que arribaria pel seu cosí (el que va destapar l'assumpte del tió), o per alguna amigueta del col·le... per una pel·li!
Però vaja, en el nostre cas tot ha estat molt natural, m'ha dit que ho sospitava de feia temps (el tema tió ja va aixecar la llebre), hem aclarit qui són els màxims responsables encara que la iaia també i, el més important, que si els regals continuaven fluint... per ella cap problema, tu!
Fins i tot hem fet una mica de disquisició sobre el pensament màgic infantil, assumint que hi ha una mica de racionalitat en la màgia (els Reis es dividien la feina amb el Papa Noël, ben pensat) i una mica de màgia en la racionalitat (hem dit que continuaran els regals, oi?).
A la nit, amb el seu pare (ja avisat per Whatsapp) hem fet broma sobre si existeixen o no els altres reis, els Borbons, però això és otro cantar.
En fi, crec que avui hem creat un d'aquells records que es recorden :)
PS. La pel·li és l'argentina Sin hijos, comèdia agradable per a majors de 7 anys... Potser haurien de posar un avís d'spoiler... o no!