Tu creus que sempre tens raó perquè ets gran, però jo també tinc raó encara que sigui petita.
![]()
![]()
Doncs sí, fer-se gran també és apamar forces, adonar-se que hi ha forces més grans que tu i adonar-se que tu també en tens, de força. M'ha agradat que es reivindiqui, té raó, li havia d'haver dit que descansés abans de fer deures, que no és una màquina. També m'ha dit que l'estava estressant, un concepte que sembla de gran, de persona adulta, i és veritat que de vegades puc ser molt plasta. Potser perquè això de l'autoritat no ho porto gaire bé, diu ma germana que sóc tova, potser sí, però cadascú educa com sap i com pot (i el seu pare ho compensa).
Sigui com sigui, m'agrada que es faci gran, que reclami el seu espai i les seves raons, que puguem parlar i arribar a acords. Avui he vist en una llibreria tot de llibres sobre l'adolescència que feien una mica de por, esperem que sigui un camí tranquil i enraonat com ho és ara, encara que ens enfadem... Bé, encara queda, de moment, intentem aprendre'n.
Que no sóc perfecte ja ho sabia, però que m'ho digui la Sara i no intenti negar-ho (per què negar l'evidència, seria molt burra) té alguna cosa de desarmant però també d'alliberador. De vegades tenen raó els petits.