Bé, perduda, perduda, no ben bé, perquè crec que mai he estat gaire espiritual, això que he provat el tai-txi i el reiki, i fins als 14 anys vaig ser creient de la religió cristiana... Doncs ara m'ha donat pel ioga, tot va començar aquests dies d'hivern que no em trobava bé. La meva cosina em va dir que el ioga va molt bé, i com que me la crec, vaig apuntar-m'hi.
Va anar bé, no vaig veure la llum, la meva cosina em va dir que tampoc es tractava de veure cap llum, sinó de fer uns exercicis que van bé per al cos i per a la ment. De fet, un dia que ens vam quedar soles amb la mestra, em va dir que els efectes del ioga es noten a llarg termini, que un dia em notaré una mica diferent i serà pel ioga. Potser sí. De moment m'agrada quan ballem al nostre aire, al principi de la sessió; em sento francament impotent quan intento fer el "pajarito", que és una cosa impossible de fer, molt millor la granota; i amb els mantres em veig des de fora i una mica ridícula, jo intento dir el mantra i creure-me'l, com per exemple, "l'esperit està per damunt de l'ego", que està molt bé, però no ho acabo de sentir. No sé si és paradoxal que una atea posi les mans en pregària o en posició "om" i faci "ommm, tot és diví".
A "La meva guia de ioga" diuen "i com que cada persona és diferent i està en un moment diferent, vivint la seva circumstància particular, cadascú obté del ioga el que necessita en aquell moment. Els beneficis abracen des de la relaxació fins a la il·luminació". Ja he dit que la il·luminació (que té a veure amb sentir-se u amb l'univers -"ioga" en sànscrit vol dir "unió") encara no m'ha arribat, però sí que m'acabo relaxant, així que de moment, continuo... Feu ioga?
En portuguès també es pot fer ioga. La clau: respirar, respirar bé, pel nas, respirar profundament...
PS. Abans que la Sara fos abduïda per Disney Channel, vèiem Info K, i un dia va sortir una escola on els nens feien ioga (segur que saben fer l'ocellet).
PS2. Trobo que la idea de connexió és molt actual, de fet, amb la globalització i les xarxes socials, estem lligats, no sé si d'una manera profunda o no, depèn de les connexions. Aquests mots tan de moda "col·laborar", "compartir"... no és estrany que el ioga es posi de moda, fa sentir bé.
PS. Abans que la Sara fos abduïda per Disney Channel, vèiem Info K, i un dia va sortir una escola on els nens feien ioga (segur que saben fer l'ocellet).
PS2. Trobo que la idea de connexió és molt actual, de fet, amb la globalització i les xarxes socials, estem lligats, no sé si d'una manera profunda o no, depèn de les connexions. Aquests mots tan de moda "col·laborar", "compartir"... no és estrany que el ioga es posi de moda, fa sentir bé.