Quantcast
Channel: Truquem al Gegant del Pi?
Viewing all 134 articles
Browse latest View live
↧

Podria ser millor, podríem anar a Amsterdam

June 23, 2014, 10:15 am
$
0
0
Podría ser peor, podría llover

"El jovencito Frankenstein", en una escena memorable. La deixo doblada, perquè és com la recordem.


Aquesta frase forma part de la història de la nostra parella, és un d'aquells "leitmotiv" que tens, i que fas sortir de tant en tant, concretament, quan estem en una situació xunga que no arriba a ser dramàtica, i volem treure ferro a l'assumpte.

Tot això bé a tomb perquè demà passat 25 de juny fem 15 anys de parella estable. Oju, parella estable no vol dir sense alts i baixos, ja se sap. No és la data de casament, que va ser uns anys més tard, sinó la data en què vam enrotllar-nos i vam començar a mirar-nos tenint com a subtext mental "aquesta vegada potser sí".

I per això se'm va posar al cap celebrar-ho amb un viatge, els dos sols, a una ciutat on jo he estat dos cops però ell cap (això és amor): Amsterdam.

Em va costar convènce'l, perquè és un home racional i deia que no teníem diners. Al final, vam arribar a un entente: hi aniríem, però més endavant, a l'octubre, quan tot és més barat.

I per celebrar-ho posem la cançó que va quedar segona al festival d'Eurovisió d'aquest any, que és d'Holanda i que és la mar de maca (rara avis eurovisiva). Perquè Eurovisió també és una de les coses que ens uneixen. Sí, amics, els camins de l'amor són inescrutables, i ara a més hi hem implicat a la nostra filla, que, al tantu, vol que Catalunya sigui independent per poder votar Espanya a Eurovisió (exclamació general).

 
The Common Linnets, 2n lloc a Eurovisió 2014, "Calm after the storm" (una mica com passa a les parelles).

Potser ens plourà, a Amsterdam, a l'octubre, però és igual, podria ser pitjor, podria no venir la calma... però jo dic que serà millor, i em baso en un estudi científic que han fet la Universitat de Massachusetts i la de Matadepera sobre parelles que arriben a la quinzena....

Bona revetlla joanil!!


↧
Search

Ommm (a la recerca de l'espiritualitat perduda)

June 25, 2014, 3:37 pm
$
0
0
Bé, perduda, perduda, no ben bé, perquè crec que mai he estat gaire espiritual, això que he provat el tai-txi i el reiki, i fins als 14 anys vaig ser creient de la religió cristiana... Doncs ara m'ha donat pel ioga, tot va començar aquests dies d'hivern que no em trobava bé. La meva cosina em va dir que el ioga va molt bé, i com que me la crec, vaig apuntar-m'hi.

Va anar bé, no vaig veure la llum, la meva cosina em va dir que tampoc es tractava de veure cap llum, sinó de fer uns exercicis que van bé per al cos i per a la ment. De fet, un dia que ens vam quedar soles amb la mestra, em va dir que els efectes del ioga es noten a llarg termini, que un dia em notaré una mica diferent i serà pel ioga. Potser sí. De moment m'agrada quan ballem al nostre aire, al principi de la sessió; em sento francament impotent quan intento fer el "pajarito", que és una cosa impossible de fer, molt millor la granota; i amb els mantres em veig des de fora i una mica ridícula, jo intento dir el mantra i creure-me'l, com per exemple, "l'esperit està per damunt de l'ego", que està molt bé, però no ho acabo de sentir. No sé si és paradoxal que una atea posi les mans en pregària o en posició "om" i faci "ommm, tot és diví".

A "La meva guia de ioga" diuen "i com que cada persona és diferent i està en un moment diferent, vivint la seva circumstància particular, cadascú obté del ioga el que necessita en aquell moment. Els beneficis abracen des de la relaxació fins a la il·luminació". Ja he dit que la il·luminació (que té a veure amb sentir-se u amb l'univers -"ioga" en sànscrit vol dir "unió") encara no m'ha arribat, però sí que m'acabo relaxant, així que de moment, continuo... Feu ioga?


En portuguès també es pot fer ioga. La clau: respirar, respirar bé, pel nas, respirar profundament... 

PS. Abans que la Sara fos abduïda per Disney Channel, vèiem Info K, i un dia va sortir una escola on els nens feien ioga (segur que saben fer l'ocellet).

PS2. Trobo que la idea de connexió és molt actual, de fet, amb la globalització i les xarxes socials, estem lligats, no sé si d'una manera profunda o no, depèn de les connexions. Aquests mots tan de moda "col·laborar", "compartir"... no és estrany que el ioga es posi de moda, fa sentir bé.
↧
↧

De la tuna a la lluna

July 12, 2014, 3:30 pm
$
0
0
- Mira, Albert, la tuna!

La Sara no tenia dos anys i aquesta va ser la seva primera frase. Veníem en cotxe amb ma germana i els nens del càmping de Banyoles. La tuna és la lluna. No recordo si es tractava d'una súperlluna com la d'avui, però deuria ser resplendent. De fet, avui la Sara no ha trobat que la lluna fos més gran que la d'ahir però sí que estava com més neta...

Avui s'ha enfadat a l'hora d'anar a dormir perquè no li havia dit abans que demà anem a la muntanya, mai s'havia enfadat per això. Em sembla que és senyal que s'està fent gran (com és normal): vol que la tinguem en compte, que no sigui l'última a assabentar-se de les coses, com ens passa a tots.

Aquella frase de la tuna m'ha quedat gravada, perquè ho va dir amb una il·lusió brutal, la lluna li agradava molt de petiteta, la tuna! la tuna! cridava. Ara ja no li fa tant de cas, no sé si és un signe de fer-se gran, també, meravellar-te menys per la lluna i reclamar que t'expliquin les coses quan toca. 

M'he disculpat, de fet no era conscient que no li havíem dit, ho tindré en compte a partir d'ara, i potser ella tornarà a meravellar-se amb la lluna... 


La tuna, la lluna


Blue Moon de The Marcels


la lluna, la tuna



Harvest Moon del Neil Young, que és maca aquesta cançó!
↧

Barrejant germans i germanors

July 19, 2014, 12:58 am
$
0
0
- Ja he vist Frozen 6 vegades!!
(Sara dixit)


Els de "Libres e iguales" s'han oblidat "fraternales". I a mi se m'acut que aquest és un concepte per explotar en política (crec que la Victòria Camps deia alguna cosa així en un dels seus llibres). Perquè tu et pots estimar molt el teu germà (difícil no estimar-te malgrat els gelos, baralles, etc.) i quan et fas gran viure en cases separades. I veure't sovint i parlar pel wasap.

En el fons, totes les guerres, les de religió incloses, són fraticides, per això són tan demencials. Els de "Libres e iguales" posen l'individu per davant del grup. Els temuts "nacionalismes" posen el grup per davant de l'individu. I si fem un terme mig? potser en la idea revolucionària francesa de "fraternité" hi ha la clau. Perquè tu et pots separar del teu germà però no el mataràs (bé, també hi ha casos, però no podem estar per tot). Potser això té un aire Teresa Forcades, no ho sé, però tampoc és la intenció, no és que siguem germans perquè Déu és el nostre pare, Déu em sembla més aviat un zombie, ara mateix. Som germans perquè som de la família animal humana, només volem poder escollir casa, tots plegats.

Ara barrejo coses, però em sap molt de greu que la Sara no tingui un germà/na (a banda de la germanor en sentit ampli :). No ha pogut ser. Però té els cosinets que són de la seva edat i ens veiem molt. No és ben bé el mateix, però s'hi assembla. Continuant amb la família-família, dilluns la meva germaneta petita, Esther, fa 40 anys. Vulguis que no, impressiona, de vegades a la meva germana li dic Sara, perquè se'm deu liar la neurona "nena petita" al meu cervell.

En fi, us deixo amb les imatges de la pel·lícula preferida ara mateix de la Sara, Frozen, que té com a eix principal, no l'amor romàntic clàssic (que també), sinó l'amor entre dues germanes. Bon cap de setmana!! ens n'anem a Calella amb ma germana i els cosinets!!



Imatges escollides per la Sara especialment per al post (li he dit que feia un post de Frozen, benu, més o menys... :)


                       Minuts musicals


"Milonga del moro judío", del Jorge Drexler, amb un protagonista una mica perdut...

"He mirat aquesta terra", cantada pel Raimon, em vaig sorprendre emocionant-me amb les primeres notes, amb ma mare, of course. El vídeo es casolà-surrealista.
↧

Un altre 9-N!

July 30, 2014, 10:41 am
$
0
0
Estava jo llegint la biografia del John Lennon, una mica per casualitat, quan em trobo amb la data en què es van conèixer ell i la Yoko Ono: un 9 de novembre de 1966, yeah!! Què tindrà aquesta data, senyor!!

S'ha de dir que en el llibre la pobra Yoko no surt molt ben parada. L'autor, que són diversos, sembla que s'afegeix a la llista d'enemics de la Yoko Ono que encara deuen quedar pel món.

"Yoko, cada vez más, se convertía en el objeto de las iras de los seguidores de The Beatles, que veían como su ídolo era manejado por un ser inepto para casi todo: ni era pintora, ni escultora, ni escritora, ni cantante y, mucho menos, compositora; Yoko era artista simplemente porque ella lo decía y lo refrendaba Lennon".

"Yoko también era consciente de que su edad era un handicap que cualquier día podía volverse en su contra: si bien, le había servido para dominar a John, era muy posible que en unos años se volviera en su contra, y John la dejara por otra mujer más joven, atractiva y con ideas distintas. En última instancia, como cualquier mujer calculadora, pensaba que tal vez esa situación se podría resolver con un hijo. La oriental, en el fondo, siempre supo que su vida era una gran pantomima y que había tenido una suerte extraordinaria al unirse a Lennon."

Dures acusacions... sort que després de la crisi de parella van tenir al Sean i el John es va poder dedicar plenament al seu fill... fins que un fanàtic anomenat Mark David Chapman el va matar el 8 de desembre de 1980. 

Hi ha alguna manera humana (esclar!) d'eliminar tots els fanàtics de la Terra?



       "Oh Yoko" d'un John Lennon podem assegurar que enamorat

La Yoko en acció (la veritat és que irrita una mica...)

"Ai, Yoko", dels Manel ("però avui he entès que us estimàveu, com molts no haurem estimat mai")

"La culpa de todo la tiene Yoko Ono" de Defcon Dos, dedicada al XeXu (com li agrada cridar, a aquesta dona, per cert)

"(Just Like) Starting Over", una cançó d'amor amb el pas dels anys, de les cançons més precioses del Lennon

La darrera actuació dels Beatles, mítica actuació i genial cançó "Don't Let Me Down", el 30 de gener de 1969, al terrat dels estudis Apple

"Here Comes The Sun", de George Harrison, ("Abbey Road", 1969), aqui "live", dedicada a l'Òscar.

"Cut Piece" de la Yoko Ono (1965, pre-John), dedicada a la rits

"L'm Only Sleeping" del disc "Revolver", 1966, escrita sobretot pel John, però als crèdits posa Lennon-McCartney, això m'agrada... dedicada a la Glòria ara que és hora d'anar a dormir zzzz

"God" de John Lennon, per al lince rojo



↧
↧

No era la Marilyn, no.... (3 microcontes)

August 7, 2014, 6:57 am
$
0
0
Aquí van els 3 microcontes...

LA MARCIANA

    Vaig conquistar una marciana. No era, precisament, la Marilyn Monroe, però després de tres mesos d'estar encofurnat en una nau espacial, gairebé m'ho semblava. De seguida em vaig adonar d'una diferència evident entre les dones terrícoles i les marcianes: aquestes tenien el sexe de través, girat quaranta-cinc graus respecte els sexes femenins de la terra. Després de molt empènyer em vaig adonar d'una altra cosa: la marciana, ai las!, era verge. Però una mica després, quan vaig poder penetrar amb un sospitós soroll de terrissa que es trenca, vaig comprovar, horroritzat, que era víctima d'una broma de mal gust per part dels meus companys astronautes. No havíem fet cap a Mart sinó al camp de futbol de Vilafranca del Penedès que diu que són molt de la broma. I no feia l'amor amb una marciana, sinó amb una guardiola cap per avall. 

Qualsevol-cosa-ficció, Josep Albanell, La Magrana, 1976


LA BREVEDAD

Con frecuencia escucho elogiar la brevedad y, provisionalmente, yo mismo me siento feliz cuando oigo repetir que lo bueno, si breve, dos veces bueno.
       Sin embargo, en la sátira 1, I, Horacio se pregunta, o hace como que le pregunta a Mecenas, por qué nadie está contento con  su condición, y el mercader envidia al soldado y el soldado al mercader. (Recuerdan, ¿verdad?)
    Lo cierto es que el escritor de brevedades nada anhela más en el mundo que escribir interminablemente largos textos, largos textos en que la imaginación no tenga que trabajar, en que hechos, cosas, animales y hombres se crucen, se busquen o se huyan, vivan, convivan, se amen o derramen libremente su sangre sin sujeción al punto y coma, al punto.
      A ese punto que en este instante me ha sido impuesto por algo más fuerte que yo, que respeto y que odio.

Antología personal, Augusto Monterroso,Visor, 1999


ESPAIS BLANCS

      A mi no em falta que em burxin perquè em senti inclinat a jugar a la contra. Vaig apartar la mà del meu amic —també amb suavitat—, tot dient-li:
—Doncs jo no ho veig pas així. Crec que l’home només té present. Des del temps més remot fins al futur insondable, tan sols ha pogut comptar amb cada instant de cada dia. La resta són records o somnis.
—I què? —em preguntà ell.
Es produí un silenci d’aquells que, per contradictori que sembli, donen cos a les paraules. Al final, vaig proposar-li que no ho toquéssim, que ho deixéssim tal com estava.
—Deixem-ho així —convingué l’amic, matant brutalment una prometedora controvèrsia.

Pere Calders, http://www.rodamots.com/calaix.asp?text=CaldersBreus

        
 
        La Marilyn en acció, fantàstica! (bé, els tres estan fantàstics!)

Si voleu enviar-me microcontes que us agradin, jo encantada, eh??

↧

La truita sense ou existeix i està entre nosaltres...

September 10, 2014, 10:37 am
$
0
0
L'independentisme sense nacionalisme és com una truita sense ou




Així parlà Vicenç Villatoro un cop, i jo me'n recordo perquè m'hi vaig sentir interpel·lada. Crec que ja n'he parlat més d'un cop, al blog, i no em vull fer pesada, però m'agradaria insistir que aquest fenomen (independentisme sense nacionalisme o poc nacionalisme, que seria el meu cas) és digne, que en som uns quants i que encara que no cantem "Els Segadors" amb el mateix sentiment (ai mare, que m'he d'aprendre la lletra), ens il·lusiona la idea de fer una nova truita, la possibilitat de girar-la (bé, no exagerem) o almenys de pensar-la, debatre-la i, si pot ser, construir-la.

Hi ha vàries maneres de fer truites sense ou, heus ací la del Carles: 

"Quan a casa fem truita sense ou, la preparem igual que la truita convencional, simplement substituïm l’ou batut per una mescla d’una tassa de llet de soja i mitja de farina de cigrons". 
Jo em sento catalana, però també aragonesa-riojana, espanyola, francesa-normanda i del món en general, sobretot de la banda occidental (deu ser per això que em sento com un peix fora de l'aigua a ioga?). Tornant a la truita del Villatoro, no cal eliminar l'ou, no cal passar de la nació sense estat a l'estat sense nació, però hi podem posar una mica de farina de cigrons o de farina de galette bretona, i les patates? com han de ser les patates? millor d'albergínia? no ho sé, ja ho anirem decidint (tot i que estic fent campana a totes les reunions del Procés Constituent), l'important és que puguem decidir. Aquest argument l'he fet servir amb dues persones que creia que podien passar-se a aquest costat del mirall, però crec que pateixen de colesterol, no hi ha hagut manera! 

Bona Diada a tothom! Ens Veiem!! 

PS. Si algú vol llegir l'article en qüestió (veig que és de fa 2 anys, com se'm va quedar a la neurona...)

↧

Tot celebrant el dia de la Mercè

September 24, 2014, 2:09 am
$
0
0
- Sara, anem al centre?
- Al centre comercial?

Aiiiiii, què estem fent malament???? :))


↧
Search

Peixos com nosaltres (en tres actes)

October 4, 2014, 9:53 am
$
0
0
                                                   El Roto

Avui m'ha donat pels peixos de colors... (un poc llarg, sorry)

I. Paraules de David Foster Wallace a uns estudiants, en una cerimònia de graduació el 2005:

"Van dos peixos nedant de bon matí i es troben un peix vell que els diu 'bon dia, nois, què, com està avui l'aigua? Els dos peixos joves continuen nedant fins que un d'ells es para de cop i diu a l'altre "què coi és l'aigua?'"

Clau interpretativa: consciència de la realitat que, de tant avesats com estem, no veiem.

Clau interpretativa siempre positifa: cada cop en som més conscients, sembla, i s'encomana, sembla.


II. El peix del mig (conte meu de fa 11 anys, inspirat en una llegenda africana):

El peix del mig començava a sentir-se incòmode. En el banc de peixos començava a mirar-se el primer amb enveja i l'últim amb menyspreu. Un dia, la seva mare, que l'estava observant, li va explicar una història.

-Fa molts anys, en el principi dels temps, el cel era tan a prop de la terra que només calia treure el cap per a tocar-lo. Un dia, uns peixos molt atrevits van començar a saltar fins que van fer forats al cel. El cel va dir "m'esteu fent mal, voleu parar de saltironar?" però ells no li van fer cas i vinga a saltar. El cel va començar a enretirar-se fins que va quedar on és avui en dia.

-Ah, va dir el peixet, que era molt llest, els forats que van fer els peixos són les estrelles, perquè a la nit la llum del sol passa a través dels forats!

-Sí, aquesta és la part bona de la història. La dolenta és que aquells peixos, de tant saltar van anar a parar a terra.

-I es van morir?

- Aquesta és la part bona i dolenta alhora. No es van morir, perquè eren molt vius. Però no van poder tornar al mar i ara els seus fills no són carn ni peix.

-Vols dir que és perillós ser atrevit?

-Aquesta és la part dolenta. És perillós, sí, perquè les estrelles aquestes... tampoc no te'n refiïs, són com els hams dels pescadors, que també brillen a la nit.

-Però a mi m'agraden les estrelles...

-I a mi, fill, i a mi.

Clau interpretativa: és perillós voler trencar el que hi ha, el sostre que et limita, i obrir nous horitzons.

Clau interpretativa siempre positifa: si dels peixos atrevits en van sortir amfibis, no "ni carn ni peix" sinó "carn i peix", val la pena arriscar-se.


III.The Meaning of Life, dels Monty Python, escena dels peixos, inici del film (dura 1 min.):


Clau interpretativa: l'absurd de la vida, I al final se't mengen.

Clau interpretativa siempre positifa: val la pena mentre hi som, veritat, Howard?


I fins aquí la trilogia del peix! (els colors són de la Sara i l'esperit positiu és dels meus caps, sempre evangaalitzant).

↧
↧

¿Solo se vive una vez?

October 17, 2014, 1:53 pm
$
0
0
Aquest és un relat-pensament que vaig escriure fa uns 10 anys, i ara m'ha vingut i ha volgut penjar-se aquí (era un proto-post, però ell no ho sabia!).

A octubre de 2004...

REMAKE

De vegades sembla que s'hagi d'actuar per sobreviure. De vegades no ens n'adonem, però actuem.

Normalment una primera actuació no és bona. La pel·lícula acostuma a ser autobiogràfica i ja se sap. La gent que en sap ho diu, això.

La primera pel·lícula és una idea brillant que algú protagonitza inconscientment. El que s'hauria de fer és agafar la idea original i fer un bon REMAKE. Ara bé, quan es vol fer un remake del remake llavors passa allò de les segones parts que mai són bones. El que cal és agafar la matèria primera, aquella perla en brut que només surt a la primera si ets un geni, i treballar-la a consciència.

Per això hauríem de viure un parell de cops, com a mínim. Jo voto per una segona vida. Només una ressurrecció. Tampoc no demano tant! Tampoc és qüestió de viure tota l'eternitat i anar fent remakes sense parar. Això seria un desastre. Només un cop més. No diuen els científics que el número dos és la vida? Que la vida comença quan la primera cèl·lula es duplica a ella mateixa? Doncs això.

Interludi musical intemporal....


                                  Segur??

A octubre de 2014...

Se m'acut que la cultura mateixa és aquesta possibilitat de duplicació que tenim. Està clar que no tornarem a viure en aquest món, però llegir, anar al cine, escoltar música, etc. és, ja ho diuen, viure més, és duplicar-se, diria jo, és tenir aquest món que no podem tenir. Un món extra, un bonus track, molts bonus track, per això m'agrada tant la cultura i els símbols i les metàfores i les vibracions musicals, i la sala fosca del cinema. Sort en tenim, oi? Sort en tenim, oi?
↧

QUEDEM AL ZURICH? El dia que em vaig trobar Sòcrates al Zurich

October 20, 2014, 11:56 am
$
0
0
Iep!! Tenim un projecte blogaire: fer un llibre de textos i imatges relacionades/inspirades pel Cafè Zurich de Barcelona, famós lloc de trobada i de retrobada, i de desvirtualitzacions!


Aquí una aportació meva i després les bases. Animeu-vos!!


EL DIA QUE EM VAIG TROBAR SÒCRATES AL ZURICH

Gemma: Ei, Sòcrates, ets tu, el Sòcrates de veritat?

Sòcrates: Gemma, dona, que encara no s'han inventat els hologrames, esclar que sóc jo!

Gemma: I com va? fa segles que no et veig!

Sòcrates: Bé... aquí, esperant l'Acibíades...

Gemma: Ai, aquests joves, sempre es fan esperar, oi?

Sòcrates: I tant, i després sempre té pressa per marxar, no podem arribar mai a la idea de bellesa en si, un desastre!

Gemma: Doncs sí que em sap greu, i a la del Bé o la de Veritat, tampoc?

Sòcrates: Tampoc, a la del Bé ja ni ho somio, però la de Bellesa, per l'amor de Déu (politeista), si és ben fàcil, ara un cos, ara més cossos, un xic d'anima perquè no ens diguin materialistes avant-la-lettre (avant-la-lettre també és avant-la-lettre) i ja està...

Gemma: No ho sé, jo ho trobo tot molt complicat.

Sòcrates: Complicat? Només has de mirar dins teu, què et preocupa?

Gemma: Doncs els temes clàssics, l'amor, la mort...

Sòcrates: Mira, aquí ve Alcibíades, saps que em va dir l'altre dia? "Només sé que no sé res", quina barra, sí que sap sí, el que passa que fa veure que no, bé, et deixo...

Gemma: Bé, gràcies, Sòcrates, m'has il·luminat el dia... crec...



PROJECTE DE LLIBRE QUEDEM AL ZURICH?

Bases:

- Descripció: projecte (de moment només és una possibilitat) de publicació d'un llibre amb poemes, relats, il·lustracions, fotografies, reflexions, etc., en català, i relacionats amb el Cafè Zurich de Barcelona.
- Qui hi pot participar? blogaires.
- Com es participa? es penja un post amb el títol genèric del projecte i el títol del text/imatge en qüestió i es pengen aquestes "Bases". Es poden presentar tantes peces com es vulgui.
- Fins quan es pot participar? fins al 20 de novembre de 2014.
- Qui selecciona? la selecció anirà a càrrec de l'editor.
- Qui ho coordina? la Sílvia Teulats (Fent Punyetes), la Montse Aloy (Cantireta), la Glòria Bosch (El que em passa pel cap), la rits (Vuit8ena), l'Helena Bonals (En cada vers que has entès) i la Gemma Barberan (Truquem al Gegant del Pi?). Som un grup obert, qui vulgui, s'hi pot afegir.
- Què passa si l'editor decideix publicar el llibre? com que és un llibre col·lectiu i no tenim massa experiència, s'aniran decidint els dubtes que sorgeixin sobre la marxa.
- Què passa si l'editor decideix no publicar el llibre? no passa res, ens ho haurem passat la mar de bé projectant-lo!


ACTUALITZACIÓ A 21/10/2014: Ja tenim 6 textos i tot un mes d'inspiració per endavant!!

↧

QUEDEM AL ZURICH? El partit

October 22, 2014, 12:48 pm
$
0
0
Una altra aportació al projecte. Les "bases", les torno a posar a baix. Come on, blogaires!!



EL PARTIT

Havien començat a fundar aquell partit feia 25 anys. Eren joves, eren progres. Havien decidit que el partit es diria PIC: Partit Independent del Carrer.

Des de llavors, s'havien vist 5 cops, els necessaris i suficients per posar-se al dia de les respectives vides. Però ara, amb tot tan polititzat, amb un Procés amb majúscula i un procés amb minúscula (el de les seves vides enfilant el capvespre), es veien forçades a acabar el que havien deixat uns quants cafès enrere.

I aquell dia, mitjançant el whatsapp, es van trobar al bell mig de Barcelona, al Zurich. Un partit independent, sí, però també independentista? Del carrer, sí, però també de les urnes? De les urnes, sí, però de les urnes no vinculants o de les urnes menys vinculants però molt simbòliques? I les esquerres, com les tenim? Són compatibles amb un nostre mòbil d'última generació? On l'hem de deixar quan fem la revolució?

I el nom? Haurem de recórrer a una empresa de "naming"? PIC i què més? PIC i PALA? molt cansat. PIC I LLIBRE? molt cultureta. PIC I POC? semblen personatges infantils.
Calla, potser podem tirar del gremi, del nostre, de l'art, de l'ART!... PICASSO: Partit Independent-ista del Carrer Alliberador de la Societat i la Sucietat (valen barbarismes) Opressora, o potser t'agrada més PICABIA: Partit Independent-ista del Carrer Alliberador de la Bellesa i l'Alegria. 

Ostres, ara no sé quin m'agrada més, va dir l'una. Es fa difícil decidir-se, va dir l'altra. Mentrestant, van arribar els dos cafès amb llet i el compte, que es podia pagar ara o després. A qui li toca pagar? va dir l'una. No ho recordo, va dir l'altra. Fem un reset? va dir l'una, avui pago jo. I decidim el nom la propera vegada, va dir l'altra.

_________________________________________________________


PROJECTE DE LLIBRE QUEDEM AL ZURICH?

Bases:

- Descripció: projecte (de moment només és una possibilitat) de publicació d'un llibre amb poemes, relats, il·lustracions, fotografies, reflexions, etc., en català, i relacionats amb el Cafè Zurich de Barcelona.
- Qui hi pot participar? blogaires.
- Com es participa? es penja un post amb el títol genèric del projecte i el títol del text/imatge en qüestió, i es pengen aquestes "Bases". Es poden presentar tantes peces com es vulgui.
- Fins quan es pot participar? fins al 20 de novembre de 2014.
- Qui selecciona? la selecció anirà a càrrec de l'editor.
- Qui ho coordina? la Sílvia Teulats (Fent Punyetes), la Montse Aloy (Cantireta), la Glòria Bosch (El que em passa pel cap), la rits (Vuit8ena), l'Helena Bonals (En cada vers que has entès) i la Gemma Barberan (Truquem al Gegant del Pi?). Som un grup obert, qui vulgui, s'hi pot afegir.
- Què passa si l'editor decideix publicar el llibre? com que és un llibre col·lectiu i no tenim massa experiència, s'aniran decidint els dubtes que sorgeixin sobre la marxa.
- Què passa si l'editor decideix no publicar el llibre? no passa res, ens ho haurem passat la mar de bé projectant-lo!



Actualització a 22/10/2014. Tenim 11 textos, i pujant!


↧

QUEDEM AL ZURICH? Enllaços als textos (el protollibre)

October 24, 2014, 9:58 am
$
0
0

El llibre va agafant forma. En aquest post anirem linkant els textos.



             Il·lustració fantàstica d'Ambonsulls, que voldríem de coberta.



Quedem al Zurich? Helena Bonals (citació abans del pròleg)


Pròleg

I. BARCELONA, CAPITAL ZURICH

Es necessita ànima. Sílvia Teulats

El proïsme no fa per mi. Gemma Barberan

Dades estimades. Gemma Barberan

Cràter. XeXu



II. INTERLUDI POÈTIC

L'udol del vi. Montse Aloy, Cantireta

In vino veritas. Montse Aloy, Cantireta

Un cafè cèntric amb nom exòtic. Helena Bonals




III. TROBADES I RETROBADES (O NO)

Digue'm que m'estimes encara que sigui al Zurich. Sílvia Teulats

El dia que em vaig trobar Sòcrates al Zurich. Gemma Barberan

Suís. Glòria Bosch

Xocolata desfeta. Sílvia Teulats

Quedem al Zurich? Carme Rosanas

El partit. Gemma Barberan

Estamos fuera de cigarrillos! Gemma Barberan

___________________________________________


Cosetes:


- La idea de les tres parts és per buscar-li un cert fil conductor/coherència al llibre. La primera seria el Zurich en general, la tercera les trobades concretes que hi tenen lloc i enmig un apartat més singular, poètic, inspirat en el lloc... bé, aquesta és la idea, que pot evolucionar...

- Tenim alguns textos que encara hem de penjar, ho anirem fent, més que res, per no atabalar!

- Si en detecteu algun que no tinguem controlat, feu-nos-ho saber, sisplau.

- Faltarien imatges, que som molt de la lletra, però també està bé una bona imatge de tant en tant :)

- Faltarien homes :)

To be continued! Ja sabeu, hi ha temps fins al 20 de novembre. Gràcies per ser-hi!!
↧
↧

QUEDEM AL ZURICH? De Cafè a Cafè (Un pe-mail)

October 25, 2014, 3:34 am
$
0
0

De:                       Calmats Fernàdez, Pia
Enviat:                  Dimecres, 19 / novembre / 2014  09:41
Per a:                    Cabdill Ferrer, Pilar
Tema:                   Congrés de Zurichologia. Programa Provisional Previ
Fitxers adjunts:     Foto_Manel Cèntric

_________________________________________________________

Bon dia, Pilar,

Et passem el PPP del Zurich. Ja l'acabarem de perfilar en la reunió de dilluns.

CONGRÉS DE ZURICHOLOGIA
-PPP a 19 de novembre de 2015-

Data: Dijous 26 de març. (Ja haurà començat la primavera i farà bo. Tenim temps d'organitzar-ho).
Lloc: CCCB. (Ens queda a prop del Zurich. S'ha de parlar amb l'ICUB, la Paula se n'encarrega).
Ponents: 8-10. Assistents: 80-100
Pressupost: En parlem dilluns.

Programa:

10.00h Presentació a càrrec del consellers de la Generalitat i els regidors de l'Ajuntament (la Paula se n'encarrega) i de Pilar Cabdill.

10.30h Ponència: Impacte del Zurich a la realitat i a l'imaginari, a càrrec del filòsof Manel Cèntric. (És una eminència dels estudis d'impacte -veig que ell mateix és impactant, adjunto foto).

11.30h Pausa Cafè. (Al mateix CCCB).

12.00h Taula rodona: El Zurich des de dins, a càrrec dels cambrers Frisch Hänchen i un que hi porta tota la vida, i de dos clients (amb històries d'impacte de trobades o no-trobades). 

14.00h Dinar. Convidem els ponents a algun restaurant de la zona. La Patrícia el busca.

15.30h Taula Rodona: El Zurich des de fora, a càrrec del filòsof Manel Cèntric, la sociòloga i economista Marina Esposado i la turista Geneviève LaBelle (amiga del Pau, que serà a Barcelona de vacances i que, bingo, és suïssa de Zúric). (Per cert, aquesta estructura dins/fora parlant del Zurich... la gent que queda davant i no entra és dins o fora? Estaria bé que ho parlessis amb el Manel Cèntric).

17.30h Conclusions: A càrrec teu. El Pere et donarà quatre titulars 5 minuts abans.

17.45h Temps Lliure. Animem a anar al Zurich (però no tots de cop, si pot ser). La Patrícia s'encarrega de parlar amb l'amo per obtenir descomptes o tiquets (m'han parlat d'unes mandonguilles mítiques però no sé si és una llegenda urbana).

22.00h Projecció de Casablanca, a les gandules del CCCB. De Cafè a Cafè, del Cafè Zurich al Cafè Americà d'en Rick, una bona manera d'acabar, no et sembla? (Idea del Pau).

En parlem!

Pia Calmats
Cap de Projectes
PowerToThePeopleProjects
www.powertothepeopleprojects.cat

PS. Hem de parlar dels contractes del Pau i la Paula. Em vas dir que estaven "a la corda fluixa". Pensa que ara mateix tenim 8 PPP, 6 PP i 4 P entre mans, i sense ells no arribem. La Paula és un crack amb els polítics i saps que no és fàcil, i el Pau és molt creatiu i proactiu. Et demano que prescindim de coses supèrflues i mantinguem l'equip, Quan vulguis en parlem. Gràcies.

PS2. Acabo de parlar amb el Manel Cèntric i m'he pres la llibertat de concertar-te una cita amb ell demà a les 17.00... al Zurich.


________________________________________________________


En un cafè poden passar moltes coses, i en els mítics, més 

                          Veure Casablanca al CCCB, quin luxe!


Per al projecte blogaire de llibre inspirat en el Zurich. Bases aquí.
↧

Autoconeixement infantil

November 11, 2014, 3:03 pm
$
0
0
- És que, mama, jo sóc com la tieta Esther, m'agrada la música comercial!

Sí, senyora, sense complexos. Ja va cap als 8 anys i li agrada el que li agrada. Ja li pots posar Manel, La Iaia, Lou Reed, Jimi Hendrix... que ella vol Violetta i les cançons d'Eurovisió. Sí, val, això ho ha tingut a l'abast, o ella s'ho ha buscat, o les dues coses. Però també ha anat al Sònar Kids i a un festival per a nens on tocava el Joan Colomo... Bé, esperem que no sigui greu, la veritat és que em fa una mica d'enveja aquest grau d'autoconeixement que té (i la música només és un aspecte, l'altre dia em va dir que no volia que l'apuntés a un curs de filosofia per a nens, que jo trobava tan interessant, "no has d'escollir per mi", em va dir...). A mi em costa tenir les idees tan clares. Potser puc aprendre d'ella, a veure, posarem una mica de Violetta, que potser veurem la llum:



I diu alguna cosa així "yo no soy un zombie, yo no soy un robot, hago mi camino y descubro quien soy, soy única, soy única" La Violetta també ho té clar. Crec que serà apoteòsic quan anem a veure-la al Palau Sant Jordi. El meu objectiu és que llavors ja m'hagi fet una personalitat clara i sòlida i pugui estar a l'alçada de l'ídol de la meva filla, amb dignitat. Em queden 2 mesos.

PS. Ara, l'hauríeu de veure ballar i cantar, brutal!

PS2. No deixa de ser curiós que la música més comercial passi el missatge que has de buscar el teu camí únic...

↧
Search

QUEDEM AL ZURICH? Com està la cosa

November 23, 2014, 4:34 am
$
0
0





Hola!

Això ha quedat molt bé. Sou molts els que heu participat, i alguns per partida doble o triple!

El primer editor amb qui vam contactar ens va esperonar a buscar-hi més unitat, un fil conductor, i ens vam empescar una estructura, una història que embolcallés els relats i aquesta història és la d'un Congrés de Zurichologia organitzat per una empresa, Power to the People Projects, i format per bloguers. Per això, a l'estructura, hi ha una primera part d'organització del congrés i una segona part del congrés en si, en taules rodones, amb tots els relats. Com que hi hem afegit preguntes, si voleu canviar alguna cosa, o algun títol o el que sigui, digueu-nos-ho tranquil·lament. La mala notícia és que aquest primer editor finalment ha dit que encara que el material és bo, el llibre no acabava d'encaixar amb la seva línia editorial.

Contradient-nos una mica, perquè dèiem que si el possible editor no editava ho deixaríem córrer, intarem trucar més portes. Ens faria il·lusió que totes aquestes històries donessin el salt al paper, amb l'estructura que sigui.

Si voleu veure com ha quedat, envieu-nos un correu, a la Sílvia Teulats (que s'ha currat tota la correcció dels textos i molta part de l'organització del Congrés), silviateulats@gmail, o a mi, gembarberan@gmail.com, i us enviarem un enllaç per accedir a la carpeta de dropbox on hi ha el document.

Aquí teniu l'esquema del llibre. També trobareu els relats enllaçats, amb l'estructura primigènia aquí.

PORTADA
Quedem al Zurich?
Disseny d’en Joan, Amb bons ulls


FULL DE CITACIONS
Helena Bonals
Cesc Gelabert


PRÒLEG


I. CONGRÉS DE ZURICHOLOGIA, L’ORGANITZACIÓ
(Orgaització: Power to the People Projects, empresa formada per Pia, Pilar, Pau i Paula)
El blog de la Pia
El clic
Dades estimades
Facebook d’en Pau
Reunió de l’Organització
Programa Provisional Previ
Trobada de Pilar Cabdill i Manel Cèntric al Zurich
Aftertrobada de Pilar Cabdill i Manel Cèntric
Conversa telefònica entre la Paula i Ramon Bonanima
Trobada de la Paula amb Ramon Bonanima al Zurich
Whatsapps de la Paula i en Ramon Bonanima
Correus electrònics sobre el tema dinar del Congrés
Facebook de la Paula


II. CONGRÉS DE ZURICHOLOGIA, LA CELEBRACIÓ


Discurs de presentació del senyor Ramon Bonanima, membre honorífic del Congrés: «Es necessita ànima».


Taula Rodona: «L’autobiografia: el Zurich com a escenari de la memòria»
Presentació dels participants
  1. Tenim carta de la Laia, Carme Rosanas
  2. Xocolata desfeta, Sílvia Teulats
  3. Tos, Eduard López
  4. El meu Zurich als 70, Glòria Díaz
  5. Tot fent un cafè, Ignasi Oliveras
  6. Jovan, quedem al Zurich?, Rafael Casas
  7. Entrevista a Raimon al Zurich, M. Roser Algué
  8. La proposta [connexió en directe des del Zurich], Xavier Pujol
  9. ¡Estamos fuera de cigarrillos!, Gemma Barberan
  10. La novel·la del Zurich, Carme Rosanas
  11. Ja no quedem al Zurich, Laia
  12. Cita de seguretat, Elfreelang
TORN OBERT DE PREGUNTES


Taula rodona: «Trobades i destrobades: bloguers i altres espècies híbrides»
Presentació dels participants
  1. El proïsme no fa per mi, Gemma Barberan
  2. Presumptament, Joan Gasull
  3. Escala a Zurich, David Castejón
  4. Val més que no quedem al Zurich, Carme Rosanas
  5. El partit, Gemma Barberan
  6. El perdó, Eduard López
  7. El dia que em vaig trobar Sòcrates al Zurich, Gemma Barberan
  8. Quedem al Zurich?, Montserrat Aloy
  9. L’escriptor al Zurich, McAbeu
  10. Bindunguen pilotilles, Kantiretschen
  11. Els jugadors, Sílvia Teulats
  12. La partida, Artur
  13. Sóc al Zurich, Fanal Blau
  14. Un post-it a la taula, Rits
  15. La Fuchsia i en Jan, Assumpta
  16. (Im)puntuals
TORN OBERT DE PREGUNTES


Interludi poètic, pica-pica al mirador del CCCB
Trobada entre la Paula i l’Ànima abans del dinar i presentació dels poetes.
  1. Cafè cèntric amb nom exòtic, Helena Bonals
  2. L’udol del vi, Montserrat Aloy
  3. In vino veritas, Montserrat Aloy
  4. El cafè ens inspira, Glòria Bosch
  5. Plou, Novesflors
  6. Quedàvem al Zurich, Epolenep
  7. Somnis, Eduard López
  8. Seguirem somiant, Carme Rosanas
  9. Abraçada a tu vestia la teva olor, Maijo
  10. Fragments de vida, Carme Rosanas


Taula rodona: «El Zurich com a escenari de la història romàntica»
Presentació dels participants
  1. Suís, Glòria Bosch
  2. Digues que m’estimes encara que sigui al Zurich, Sílvia Teulats
  3. No puc dir-te que t’estimo encara que sigui al Zurich, Sílvia Teulats
  4. Cafè (Zurich) sol, Glòria Bosch
  5. Quedem al cafè Zurich!, Artur
  6. A les cinc al Zurich, Bruixeta
  7. Espècies, Glòria Bosch
  8. L’amant, Eduard López
  9. Sense principi ni final, Carme Rosanas
  10. Sense principi ni final (II i III), Carme Rosanas
  11. Taxi! Al Zurich, Xavier Pujol
  12. Margalida i Dani de «Taxi! Al Zurich», Xavier Pujol
  13. El Saramago, Xexu
  14. El fantasma del Zurich, Xavier Pujol
TORN OBERT DE PREGUNTES


Taula rodona «El Zurich com a escenari de la història negra»
Presentació dels participants
  1. Cràter, Xexu
  2. La tria, Jo Mateixa
  3. La cita, Jp Merch
  4. De pagès, David Serrat
  5. Quedem al Zurich, per treballar, Joan Gasull
  6. Quedem al Zurich, per feina, Joan Gasull
TORN OBERT DE PREGUNTES


Conclusions del Congrés de Zurichologia (esborrany de la Paula)


«Un doble somni compartit», a càrrec de Manel Cèntric

Projecció de Casablanca al CCCB, escena final

Excusa per tornar-hi, sa Lluna____________


Tenim algunes idees de portes on trucar, però qualsevol idea d'editor-padrí del projecte serà benvinguda!!

Gràcies!!
↧

Cop de vent, ventada, vendaval, huracà, ventet, airet, brisa, aire

December 8, 2014, 3:25 pm
$
0
0
Potser no ho sabeu, però cada tombant de 8 a 9 de desembre hi ha un cop de vent brutal, ho diuen a les notícies i es fa pal·lès al carrer. Per què? perquè el 9 de desembre a quarts de 3 de la matinada va néixer la Sara.

Oeoeoeoeoe!!!

Ja vaig explicar en un post que mentre jo cridava a l'ambulància el Joan perdia les claus del cotxe amb un cop de vent, davant la Maternitat. Les va trobar al dia següent, no hi havia massa temps per rebuscar entre els arbusts (recordem que jo estava cridant dins l'ambulància perquè havíem d'anar a Sant Joan de Déu).

I gràcies a aquest fenomen metereològico-sentimental res és igual. Es canvien les ressaques per bolquers, els bolquers per Bob Esponja i el Bob Esponja per la Violetta. Perquè cantar i ballar és de les coses que més li agraden a la Sara. I demà, vull dir avui, ballarem i també cuinarem, bé cuinar és un dir, intentarem seguir una recepta que ja estarà mig feta i tot i així se'ns cremarà (o no!).


Això és una fotocreació de la Sara... calla... que és un missatge subliminal: vol un gosset.


Aquesta fotocreació amb la ploma... voldrà retratar el contrast entre la modernitat i l'antigor?

A les 7.00 la despertaré per felicitar-la pels seus 8 anyets i per donar-nos aire tots aquests anys.


↧
↧

Herois 2015!

December 28, 2014, 12:19 pm
$
0
0

No sé si és massa aviat per felicitar l'any nou, però és que avui una amiga m'ha enviat aquesta foto del David Fernàndez i l'Arcadi Oliveres, que sabia que em posaria de bon humor, i tinc ganes de compartir-la amb vosaltres (com diria el creador de Facebook, comparteixo, llavors existeixo).

Ep, no és cap abraçada sorpresa, però com diu ella, els abraçaries tots dos alhora, i ja posats, dóna bon rotllo per felicitar l'any. Perquè són una mica els meus superherois (és que acabem de veure Big Hero 6, de la Disney): justos, savis, forts, valents, amb cor... Perdona, he dit de la Disney? no ens contradiem, aquí, amb els anticapitalistes? ehem... potser una mica, però la revolució ja es va fent, com diu la Marina Garcés, amb els moviments d'autogestió, les cooperatives, etc., i la Disney, afegeixo jo, també té els seus valors, a més de ser inevitable si fas menys d'1,30 cm.

I per això, amb el David i l'Arcadi i amb Big Hero 6, us desitgem un fantàstic 2015!! (en algunes coses serà millor i en d'altres, pitjor, segurament, però hem de partir de la hipòtesi més optimista :)

                                                             Foto: Johnkolo



  
                                                               Foto: Disney


PS: Parlava de la Marina Garcés... podria formar part del nostre Big Hero 6 per a 2015. Aquí un article que em va agradar, diu que li van rebutjar per a l'edició estatal d'El País: La revolución de lo posible.
 
↧

Liberté, égalité, fraternité

January 10, 2015, 3:56 pm
$
0
0
Voldria fer un post relacionat amb França, amb la manifestació de demà, d'avui, però no sé ben bé com enfocar-lo... parlar de llibertat, igualtat i fraternitat seria un bon començament, o un bon final, o un bon entremig.  Voldria dir que necessitem més igualtat perquè hi hagi més llibertat real, però això és una obvietat, i també que la fraternitat, que sempre s'oblida, s'hauria de recuperar d'alguna manera, és a dir, que som germans perquè som humans, però això sembla una ingenuïtat, i potser ho és. 

També podria recordar que vaig viure dos anys a França, que hi tinc amics i bons records. Que m'agraden el Gainsbourg i el Truffaut, que l'au fènix de la universitat de Caen és un dels meus símbols preferits, que m'encanta el camembert i la frase d'aquella pel·lícula que no recordo, "bizarre? vous avez dit bizarre? comme c'est bizarre!"

Voldria anar a la mani de demà (vaig anar a una contra el Front Nacional fa 20 anys, me'n recordo!), voldria dir que els drets humans em semblen el gran invent de la humanitat, abans que la roda i el whatsapp.

Podríem encetar un debat sobre el si el Front Nacional ha de ser a la mani o no, no hi tenien cap interès o sigui que no crec que hi siguin, no té sentit que hi siguin els extrems, els fanàtics, els que no entenen que llibertat, igualtat i fraternitat o són universals o no són.

Doncs ja està, podríem dir que he fet un post sobre França, ara hem de posar una mica de música, per què no la versió que va fer el Gainsbourg de la Marsellesa en plan reggae? En el seu moment va ser polèmica, ja veus tu!

                        La Marsellesa en reagge, doblement revolucionària.

D'acord, en poso una altra!


Amb Moustaki, que la llibertat només sigui a canvi d'una prison d'amour et sa belle geôlière.
↧

Felicitats, 6 anys, blog!

January 15, 2015, 10:33 pm
$
0
0




La Sara ha escollit el títol, la imatge i el vídeo. Això sí, a partir d'ara diu que li he de demanar permís quan vulgui parlar d'ella, i té raó, perquè ja no és aquella nena-bebè de 2 anys que volia trucar al Gegant del Pi per desitjar-li bones festes. Doncs res, suposo que seguirem per aquí. Demà actuem al Roda el món. 

Hem fet unes galetes-brownies de cola-cao bastant potables, agafeu-ne!!


Els Minions també s'uneixen a la festa mundial d'aniversari del blog.


I de regal, un acudit d'humor intel.ligent i no diré qui me l'ha explicat:

- Digues catorze
- Catorze
- Agafa un cagarro i esmorza
↧
Viewing all 134 articles
Browse latest View live
Search