Quantcast
Channel: Truquem al Gegant del Pi?
Viewing all 134 articles
Browse latest View live

Pausa

$
0
0
- És raro veure algú amb un mando a distància pel carrer.



La Sara té raó, és molt raro!

Bé, aprofitem aquesta frase per agafar el comandament i fer una pausa blogaire. Tenim el cervell una mica espatxurrat, bé, només jo, la Sara està estupenda, a més avui és el seu Sant i està molt contenta. Que què farem per celebrar-ho? anar al txiquipark!

Abans us volem deixar un link per signar contra el frau fiscal.

Cuideu-vos molt!!!!!!

Sara & Gemma

Ep, i un parell de cançons, la primera, aquella que fa "mossa mossa"..., li agrada molt a la Sara (i a mi també déu n'hi do...) i la segona, de La iaia, ens agrada molt a les dues i en tenim una coreografia feta i tot.







Bocins sarians d'estiu

$
0
0



A la manera de la rits amb els dimecres, se m'ha acudit abocar bocins d'aquest estiu, amb la Sara de protagonista, un xic desordenats i sense gaire criteri temàtic i/o estilístic, però és que encara sóc de vacances...

- "Sabies que a la prehistòria els romans menjaven estirats?" Ep, d'això ja fa teeeemps, ara ja sap distingir la prehistòria de la història, que si et pares a pensar, és ben curiós.

- Al cap de 10 minuts de manifestació independentista, la Sara s'agobia i vol marxar a casa. Jo em quedo perquè si a més de nouvinguts hem de marxar només començar... no crido gaire però m'hi trobo bé.

- El Jerry, el nostre hàmster, desapareix de les nostres vides, drama contingut, decidim que ha mort de mort natural.

- "Aquest càmping necessita un Spa!", sospites de tenir una filla pija, per sort, afegeix "ho he dit de broma perquè riguis".

- Primer dia de primer curs, el pare s'adorm (perquè no ha sonat el despertador, eh) i la nena arriba tard el primer dia de primer.

- Primer dia de primer, porta una nova agenda que no tenim molt clar on s'ha d'ubicar, s'ha de quedar a casa però si hi ha d'apuntar alguna cosa de l'escola se'n recordarà? Necessitarà una agenda per apuntar-se el que ha d'apuntar a l'agenda.

- Primer dia de primer, ens ha tocat la mestra de P4, la que ens va dir que era molt llesta però molt mandrosa i que l'havíem d'espavilar. El curs promet.

- Maquíllate, maquíllate. Descobrim o més aviat confirmem que li encanta maquillar-se, de noia, de papallona, de Hello Kitty, del que sigui. Li poso la cançó de Mecano, un èxit.

- El purpuritzador. Descobrim o més aviat confirmem que és una malalta de la purpurina. Li encanta, de fet, no sé com s'ho fa que per molt que la banyo sempre porta algun punt brillant al damunt. Un dia fins i tot em va fer comprar-li una joguina que no sabem perquè serveix però que li diem el purpuritzador, tot el que entra surt purpuritzat, no sé, em fa pensar que les coses tristes i lletges de la vida podrien passar pel purpuritzador i sortir brillants i renovades.

- L'enganxamenta al mòbil. Sí, és un joc per aprendre els països, però no li hauríem de deixar jugar tant, culpa meva culpa meva, ma germana està igual amb el seu fill de 7 anys i la Nintendo, i això ens porta al punt següent.

- Xantatges/eines motivacionals a dojo que fem sabent que no hauríem de fer: si fas els deures et deixo 10 minuts de Nintendo, per cada paraula que m'escriguis un xoco-crispi....

- La farra nocturna que es van muntar la Sara i la seva cosina el dia que va venir a casa. El crit del Joan que va donar per acabada la farra.

- La il·lusió de veure com els cosinets de la Sara, l'Albert i l'Aina, són com els seus germans. Que no s'hagi queixat mai de no tenir germans potser és gràcies a això.




PS. Volia penjar una foto de la criatura amb un dels seus maquillatges però no hi ha manera, a veure si un altre dia...

Introducing Monster High

$
0
0
 
- Fem el post de les Monster High?
 
 
Li devia a la Sara un post sobre les Monster High. I aquí estem, a quatre mans, fent no sabem ben bé què...
 
Sí, d'acord amb la nostra vocació d'investigació i divulgació, la Sara ens diu el què s'ha de saber sobre les Monster High:
 
- La Draculaura és la més famosa (habilitat especial: fa moda rosa, però es desmaia amb la sang)
- La Frankie és molt bonica (habilitat especial: fa electricitat amb el dit, crea vida)
- La Cleo és d'Egipte (habilitat especial: "mandona" = manaire)
- La Lagoona és d'aigua salada (habilitat especial: nedar)
- La Clawdeen Wolf té la pell de color fosc (habilitat especial: olorar)
 
Ara estem intentant penjar un vídeo però no podem, l'Explorer no va bé i el Chrome tampoc no gaire. La Sara, que es pensa que ja estem a la web semàntica 3.0, que es veu que ho entén tot, em diu que posi al cercador "un vídeo de les Monster High que es carregui ja mateix". La màquina, que és 2.0 i encara gràcies, es rebota i no dóna cap resultat de les Monster High, sinó de la Lady Gaga, que, té raó, també és una mica monster.
 
La tensió creix i jo recordo que pel Nadal de l'any passat vaig veure que hi havia aquesta febre i que els sofridors pares/tiets/avis etc. havien de fer autèntiques curses de resistència per botigues i grans magatzems a la caça d'algun producte Monster High, que s'anaven exhaurint inexorablement, com el temps. No recordo en qui moment d'aquest any van entrar les Monster a les nostres vides, i alhora a les vides de la seva cosina, les seves amigues... de sobte tot era passió per aquestes noies monstruoses i divines, una curiosa combinació. Es veu que ja no són petites per a les Monster, com jo em pensava. O sí? Estan creixent massa de pressa? Perquè representa que aquestes Monster ja van a l'insti... És un tema que va sortint de tant en tant entre mames i papes, i sembla que sí, que creixen ràpid, però no podem fer gaire per aturar-ho. Potser hauria de fer una anàlisi comparativa entre les Monster High i la Heidi que tant m'agradava a mi... Ep, hora d'anar a fer nones!!
 
 
 
 

Ho ha dit la Patti

$
0
0
- Tu estàs compromesa, mama?
- Compromesa, què vols dir?
- És que hi ha un anunci que diu "El Periódico, per a gent compromesa"


Bona aquesta. Compromís. Li vaig dir que una mica sí que estava compromesa i li vaig intentar explicar què volia dir... i què coi vol dir?

Fent una mica de teoria barata (low cost, vull dir) diria que hi ha tres tipus de compromís dins l'esfera pública:

1. Compromís social amb el benestar de les persones properes i llunyanes (eix esquerra-dreta)
2. Compromís nacional amb el propi poble/nació/país (eix nacionalisme-internacionalisme o també eix autonomisme/unionisme-independentisme)
3. Compromís ecològic amb la Terra com a ésser viu i amb la resta d'éssers vius (eix... de la Terra)

Ara calcularem el meu grau de compromís en cadascun d'ells (que potser té algun interès i tot).

1. COMPROMÍS SOCIAL

Es poc dir que sóc una pijaprogre o una bobo o alguna cosa així. M'agradaria viure en un món millor però em costa fer el canvi que realment caldria per arribar-hi (per exemple, no m'hauria d'haver canviat el mòbil per un iphone, ja que això és a costa de la guerra pel coltan al Congo, Oliveres dixit).

Total que vaig a les manis sense saber massa si puc fer o no puc fer fotos amb el meu iphone... les acabo fent, esclar, cal un bon testimoni gràfic de les lluites populars! De vegades hi porto la Sara, que veig que promet amb les seves idees per fer un món millor.
 
Sigui com sigui, el moviment indignat encara respira, cueja, es mou, parla, fa soroll, fa soroll i s'espera que faci molt soroll el 13 d'octubre, en una acció que es vol mundial i que cada país adaptarà a les seves característiques. Aquí es tracta de denunciar el deute il·legítim, que es considera que no hem de pagar. Com diu el Manifest: "més d'un 60% de la totalitat del deute correspon als bancs i grans empreses (principalment constructores) i que es va originar portant a terme activitats especulatives destinades a l'obtenció d'un benefici econòmic." A les 18h a la Plaça Catalunya. Hi serem. Amb l'iphone.

 

 
D'altra banda, el 17 d'octubre és el Dia Mundial Contra la Pobresa, dia que s'aprofitarà per sensibilitzar els partits polítics perquè tinguin en compte les polítiques socials en els seus programes. He llegit que el capitalisme s'ha de substituir per una economia social de mercat, que tingui la persona com a eix (potser aquest és el millor eix que podem trobar).

Compromisòmetre: tenim la col·laboració a 3 oenagés, un compte de Triodos a mig fer, assistència a manis, signatures d'Amnistia i Avaaz... però vivint més o menys bé (amb retallades) dins el capitalisme consumista... Grau de compromís: mitjà.

2. COMPROMÍS NACIONAL

Avui llegia a El Periódico, precisament, en un article de Nacho Corredor, que "l'èxit de l'independentisme està a generar il·lusió en un món fosc." Segurament té raó, almenys en el meu cas m'he anat anat apropant a l'independentisme perquè em fa il·lusió pensar en una república catalana, amb la seva història, però sobretot amb un nou guió per escriure.
 
Compromisòmetre: A veure, tenim la senyera penjada amb un Visca Catalunya (model inaudit, només n'he vist un altre igual el dia de la mani), voluntat de votar per un partit independentista o independentista/federalista, assistència a uns 25 concerts de Raimon a llarg de la vida (i aviat el proper)... però passat de lectures savaterianes "Contra las patrias", poca vibració amb els símbols nacionals... Grau de compromís: mitjà-baix.
 


3. COMPROMÍS ECOLÒGIC

Mai he estat molt compromesa amb aquest tema, més enllà de reciclar i votar Iniciativa en 4 de cada 5 eleccions. Ah, i l'escola de la Sara cuida molt aquest tema. És una de les coses que em va agradar de l'escola (per compensar).
 
Nota frívola: ahir vaig comprar al Veritas i em vaig assabentar que un pollastre triga 90 dies a créixer i que els que mengem habitualment en triguen 25. Aquesta diferència és exactament la diferència de preu entre un i altre. Per a ecologistes amb pasta.
 
Compromisòmetre: A veure, reciclatge, escola... però poca cura per la natura en general, hi pensaré. Grau de compromís: baix.
 

RESUMINT...

Ara que he fet aquesta anàlisi acurada del meu nivell de compromís, ja puc dir-li a la Sara que estic... una mica compromesa.

I commit my dream to you!!

 
 
 
 

Conserve este prospecto, ya que puede tener que volver a leerlo

$
0
0
Sara: I com es diu la teva malaltia?
Gemma: Trastorn bipolar
Sara: Sembla una pel·lícula!
 
         La Carrie Fisher, que diumenge va fer 56 anys, també ha tastat el costat fosc.
 
Efectivament, sembla una pel·lícula, i avui volia fer un post sobre aquesta pel·lícula, i m'està costant.

Perquè vull mostrar la malatia, el trastorn (d'una malatia te'n surts -o no-, el trastorn el tens sempre) d'una manera positiva. Un trastorn pot tenir alguna cosa de positiu? cal trobar-li? doncs aquest et permet viure experiències paranormals que no viuries en condicions normals: deliris i al·lucinacions, (o sigui, estats alterats de consciència que de fet també es poden obtenir amb les drogues) i sobretot l'experiència de la hipomania, que s'assembla molt a la felicitat, que és felicitat, vaja, amb un grau d'autoestima brutal, el cervell que fa connexions ultraràpides, i la sensació que tot és més brillant, que tot és més. Fins a quin punt és una felicitat "natural"? Paradoxalment és natural i no ho és.

Però hi ha una part fosca, la relacionada amb la depressió, amb les ganes de voler desaparèixer del mapa, de no voler viure. Tothom que hagi viscut una depressió (no cal ser bipolar) sabrà el grau de patiment a què s'arriba (i en el meu cas no he tingut depressions realment greus, potser per això mai he pensat en el suïcidi, només volia desaparèixer un temps). No tenir ganes de res, no sentir plaer per res, no poder concentrar-se, una autoestima pel terra, el cervell que fa connexions ultralentes, una culpabilitat irracional. Una infelicitat total.

Per acabar-ho d'adobar, la mania/eufòria, que hem dit que tenia la seva gràcia, també té el seu costat fosc. La psicosi (ja sigui de bipolar o d'esquizofrènic) és la bogeria de tota la vida, és el que et pot portar a pensar que el món és una pel·lícula, precisament, o que de sobte estem al 2025 i tot és un caos. La línia de flotació de l'inconscient puja i pots passar por. I pots fer patir molt els que tens al voltant.

Per tornar al costat positiu de la força -almenys per pensar-hi- hi ha el tema de la creativitat i la bipolaritat. Sembla que entre els artistes hi ha una quantitat considerable de bipolars. Per internet corren vàries llistes de famosos bipolars (entre els quals Kurt Cobain, Sting,  Robert Schumann, Stephen Fry, Vivien Leigh, Mel Gibson, Jim Carrey, Carrie Fisher, Tim Burton, Francis Ford Coppola, William Faulkner, Tennessee Williams, Hermann Hesse, Graham Green, Ernest Hemingway, Edgar Allan Poe, Sylvia Plath, Virgina Woolf, Jackson Pollock, Vincent Van Gogh...). Hi ha estudis que relacionen aquestes dues variables i sembla que l'etapa hipomaníaca afavoriria la creació (és veritat, ho puc certificar, una altra cosa és que sigui bona).

L'Eduard Vieta, un expert en la matèria, diu a Creatividad y bipolaridad: "Una de las premisas mejor establecidas entre creación artística y bipolaridad es que lo aprendido y vislumbrado durante las fases de mayor intensidad emocional, eufórica o de dolor puede ser aprovechado para conferir mayor sentido y profundidad a la propia actividad después de haber sacudido a las estructuras más profundas del ser humano". Suposo que per fer això "primer" s'ha de ser un artista. Un artista "gràcies a" o "a pesar del" trastorn? Té sentit la pregunta?

Com dèiem, és una malaltia molt pel·liculera. Jo ho sóc en grau 1, els més pel·liculeros de tots; hi ha el grau 2, amb manies menys acusades, sense deliris; els ciclotímics, amb pujades i baixades menys acusades, que de vegades poden confondre's amb un tret de caràcter; i els cicladors ràpids, que poden tenir episodis de depressió i mania en un sol dia. I tenim un sant grial, perquè d'aquestes estructures profundes, d'aquests límits extrems et rescata un element tan simple com el liti.
  
LLEGA EL LITIO
José Agustín Goytisolo

Mucha tristeza nunca le humilló
pero temía el hondo pozo oscuro
que él envolvió en sus aguas cenagosas.
Mucho haloperidol; pinchazos de antabús
probó electroterapia veinte veces
y salió disparado hacia una vida
que ahora ya no recuerda: quince años
hasta que llegó el litio: quince años
perjudicando a todos los que amaba
pues gastó su dinero y el ajeno
en alcohol en viajes y en delirios.
Pero el litio llegó y está en su sangre
y ahora es su compañero de por vida
hasta la oscuridad o la luz total.
 
De per vida. Hi ha bipolars que treballen i fan una vida més o menys normal i d'altres que tenen la incapacitat temporal o permanent perquè els continus episodis els deixen tocats. Perquè matxaquen, especialment l'atenció i la memòria. I també poden afectar les relacions.

De vegades penso que la Sara pot heretar el trastorn (com jo l'he heretat de ma mare, ma germana no), però no em fa por, el conec, l'he llegit moltes vegades.
 
 



 
 

Feina lliure (i altres contradiccions austeres)

$
0
0
- Tu a la teva classe, fa molts anys, feies feina lliure? Si és típic de primer...

 
 
Obviarem això de "fa molts anys"... No ho sé, si és feina no és lliure i si és lliure no és feina, em sembla d'entrada, però més que res això em serveix d'introducció al tema de la vaga de demà, d'avui. Hi ha gent de la meva feina que no fa vaga perquè no s'ho pot permetre. I gent que no pot fer-la perquè no té feina. Bé, doncs jo faré vaga també per ells. Faré vaga perquè és la manera de queixar-me com a personeta i com a col·lectiu.
 
Aquests dies li dono voltes al tema de l'austeritat: d'un banda està clar que les polítiques d'austeritat no funcionen, només creen més misèria, i per això ens queixem. De l'altra, sembla que s'hauria de tendir a l'austeritat en el sentit del decreixement, almenys en les economies avançades. Suposo que la gràcia en la combinació dels dos elements està en la redistribució de la riquesa i la redistribució del treball, que si cal un decreixement perquè la Terra no pot més, que sigui equilibrat i "volgut" i no la conseqüència de l'avarícia financera que cau sobre les espatlles de la majoria de la població (això no vol dir que siguem uns sants, tampoc). Hi ha una dada que trobo molt bèstia i és que amb els diners que s'han donat als bancs des del principi de la crisi, 4,6 bilions de dòlars, s'hauria pogut eradicar la fam al món 92 vegades. Això ja depassa la vaga europea, això és per posar-se en vaga la humanitat sencera.
 
Suposo que com a cosa humana el capitalisme també pot mutar i canviar i fins i tot desaparèixer. Van sortint llibres i veus que parlen d'una superació del capitalisme (que tampoc pot ser el "socialisme real" o també anomenat "capitalisme d'estat"). No ho sé, sembla clar que si és capitalisme no és just i si és just no és capitalisme... De moment, fem passets com el de demà, vull dir avui.
 

Jorge Boix

$
0
0
Som uns cracks!
 
Això ens hem dit a nosaltres mateixos els papes i mames de primer de l'Escola Mestre Gibert, que vam organitzar una festassa dissabte, la tradicional Festa de la Solidaritat de l'escola que organitzen cada any les mames i papes de primer. Hi ha hagut tallers, jocs de pista, botiga gastronòmica (amb pastissos nostres, bé, per sort el meu brownie no va arribar a veure la llum), mercat solidari, bricolatge, paella, extraescolars solidàries, dansa solidària (els nens de primer amb una mare ballarina, un clàssic), xocolatada, rifes, animació...
 
Jo em vaig apuntar al mercat de segona mà, és el que vaig pensar de seguida: pulsió consumista + pulsió solidària = mercat solidari. I allí que em vaig passar gran part de la jornada, a la nostra paradeta de tot a 0'50, 1 euro, 2 euros i 3 euros (bé, hi havia 3 bicis a 5 euros, que una bici és una bici). I no va ser fàcil posar preus, eh? teníem les variables: envergadura, bon estat i interès. En llibres vam acabar per posar un euro a pràcticament tots, perquè prioritzes un Vargas Llosa voluminós en bon estat sobre la Metamorfosi de Kafka una mica vellet?, un llibre de l'Asimov sobre els egipcis per sobre de La cuina de l'amor? I les joguines, després de comptar els puzzles que tenien un nombre de peces raonable (pels que passaven d'aquest nombre confiàvem en la bona fe del proveïdor), havíem de decidir si un o dos euros, sabent que probablement faríem alguna injustícia irreparable. I els de tres euros? els de tres eren joies excepcionals, joguines pràcticament noves d'aquelles que quan les compres et mires el full d'instruccions amb cara incrèdula, coooom, que diu que hem de fer quèèè? Nosaltres ens vam autocomprar una casa per jugar la Sara (un trastot), dues boles de colors, dos llibres (Filosofia dels drets humans i La natura no té drets, ara me n'adono que va de drets, la cosa), un Tatano, un joc de mates, un tupper del Barça (que van tenir molt èxit, eren de primera mà, no sé d'on van sortir), uns llapissos i tres contes. És el que té treballar en una botiga, que tens la temptació a prop, com deia una mama, no sé que passaria si treballés al Maxipan.
 
Hem descobert que entre nosaltres, papes i mames, hi ha, per exemple, un dibuixant de còmics professional, una crack en la captació de patrocinadors (caldo Aneto mmm), un parell de mames "born to coordinate", un papa (el nostre) que ha aconseguit el regal més preuat, un llibre sobre el Guardiola, i sobretot la revelació de la jornada, el Jorge, un showman i ballarí cubà que va fer ballar a tope les mestres i el director de l'escola, entre expressions de joia i admiració, un bon rotllo total. 
 
I hem recaptat més de 2.000 euros, es veu que el president de Bankia ens vol demanar una festa solidària, que passen un mal moment i els ajuts públics no els arriben. S'haurien d'adaptar els tallers, però, "Taller de blanqueig de diners", "Joc de bitlles: a veure qui es carrega més gent", en comptes de "Xocolatada", "Caviarada".... Però hem dit que no, que només treballem per bones causes. En aquest cas, els diners són per al departament d'oncologia infantil de la Vall d'Hebron, a través de l'Associació Espanyola Contra el Càncer i per als 25 anys de l'escola. Potser és un pèl estrany que ajudem la sanitat pública des de l'escola, o potser no. El que està clar és que com La Sopa depedres en versió de Xesco Boix, que van representar els de l'extraescolar de Teatre, ho hem aconseguit perquè hi hem participat tots, o una gran gran majoria, i a més amb ganes.
 
Bé, tampoc no hem inventat la sopa d'all, el Joan diu que a la seva escola no feien festes, a la meva sí, i ma mare feia pastissos (bons!) i venia el Xesco Boix i tot. La veritat és que el Gripau blau s'ha convertit una mica en els grans èxits ballables de la temporada, però és impagable veure la mestra de la teva filla i el director de l'escola ballant com locus, i les mames i papes, i els nens, i la teva filla amb cara de felicitat, apa som-hi tots!!!
 
 
 

6 aaaanys!!

$
0
0
- Puc posar colors? M'agrada elcolor rosa
- Que puc estardintrela teva panxa ara? :) 
- Demà seràun dia tremendament monstruós!

                               La Draculaura, en el seu 1.600 aniversari


La Sara el dia que va néixer, tunejada per ella mateixa
 
 
Petit relat de com va néixer la Sara el 9 de desembre de 2006
 
Va ser allò que se'n diu una odissea (em sembla que tots els parts ho són). El primer viatge a la Maternitat va ser fallit, fallit per poca dilatació "uiiiii, encara en teniu per mooooolt, marxeu marxeu tranquils, canalla" (això de canalla és una llicència poètica, perquè ja anàvem pels quaranta). El Joan va marxar tranquil cap a treballar i jo cap a Premià, a ca ma germana Esther. I jo anava renegant de tant en tant, fins que cap a quarts de 12 de la nit vaig començar a renegar però de veritat, senyal inequívoca que anava de part "que vas de paaaart" i cap a Barcelona. A les 12 o quarts d'una ens vam trobar amb el Joan i corrents a la Maternitat (per no dir cagant llets). I ja dilatada de 5 centímetres, sospiro per una epidural (havia decidit que arribat el moment, epidural), sí? doncs no, no hi ha llits. Quèèèèè??? Què no hi ha llits.
 
"A quin hospital voleu anar?" "Al que estigui més a prop, noooo???" Doncs cap a Sant Joan de Déu, en ambulància, però espera, abans de marxar, el Joan perd les claus del cotxe, que feia un vent brutal (per no dir de la hòstia), i va trigar uns segons a decidir que s'havia de decidir: o les claus o la seva dona i filla, mentre jo cridava dins l'ambulància. Arribem a Sant Joan de Déu en expulsiu. Jo col·locada, la Sara a la rampa de sortida, el Joan donant-me la mà, patint també, i tot de dones al voltant cridant "EMPENY!!". I jo vinga a cridar "baixa, baixa, baixa". I... al final... a les 3.20h.... va baixar la Sara. Va sortir una mica lila, però el moment va ser brutal, per intens, per animal, per desitjat, per tot plegat.
 
Ara ha crescut, i molt, i ja era ella quan va néixer, però cada cop és més ella, i sí, això està resultant una mica bavós, però és que aquest blog ja és una mica així, i el dia s'ho mereix, carai.
    
PS. La criatura dorm, somiant amb una Draculaura, potser, que arribarà demà, i també pastís i cosinets a Premià. Si algú vol relatar el seu part/adopció (el propi o el dels seus fills) serà estupendu!!

 
 


I a quina hora dius que és??

$
0
0
Ostres ostres ostres, se m'acumula la feina, queden tres hores per a la fi del món (però a quina hora era, exactament?) i he de preparar l'últim sopar (podria marcar-me un detall i fer espaguetis, que sempre està bé retirar-se amb un èxit),  he d'incrustar una foto del nostre tió infrautilitzat, que no infravalorat, he d'explicar l'anècdota de la Sara amb el tió: "li donem una mandarina al tió?" i el moment de suspens que tot pare/mare tem "però menja de veritat?" i en veu baixeta baixeta la seva pròpia resposta "no m'ho crec", i tot seguit, la seva pròpia resposta a la resposta, en contraatac: "però li pelem la mandarina i la posem en un plat, eh?" Sí senyora, de moment no deixarem de creure en la màgia, però li facilitarem les coses, perquè que un tió mengi mandarina, vale, però que a sobre se l'hagi de pelar, això ja no cola!!
 
Un moment, vaig a penjar la foto del tió en qüestió.
 
(...)
 
Doncs no, el tió en qüestió no vol ésser penjat. I és que jo ho entenc, és el tió de reserva, el titular és el de la meva germana, i a aquest no el podem engreixar massa, si volem ser coherents. Total, trista vida la d'aquest tió, qüestionat i menystingut, després de passar-se tot l'any al balcó, amb l'arbre de Nadal. Mengen espaguetis els tions?
 
I és que tot té la seva lògica, si li saps trobar, una mare m'explicava avui que per fer creure al seu fill allò del Ratoncito Pérez (el nen li va dir que un ratolinet sol no podia portar tants regals a tants nens) li va dir que el ratolinet té un munt de follets que l'ajuden, ah, llavors sí. El mateix nen, aquest any, després que els Reis no li portessin un regal que esperava l'any passat, ha acceptat fer la carta als Reis, val, però de donar-li al patge ni parlar-ne, aquest any farà servir el correu ordinari (i quan faran servir l'e-mail, els nens? no pot tardar....).
 
I a mi que aquesta fi del món em dóna BONES VIBRACIONS...
 
 
 
(O col·lapsem o evolucionem com a espècie, diu en Jordi Pigem, moment de consciència social-còsmica).
 
Fins després!! (o no!!). Ja bullen els espaguetis!!!!!!!!!!!!


Després del després:

 
 

El Millor 2013 de la Nostra Vida

$
0
0
-Ens estàquedantxuli, eh?





Amb aquesta apreciació optimista de la Sara cap a la nostra exposició (és la segona que fem, la primera va ser de post-its, però va ser retirada a temps), us volem desitjar un 2013 molt xuli.

Que es compleixin tots els vostres desitjos personals i col·lectius i de la humanitat (per no dir de l'univers, que algun ésser pot haver en algun univers paral·lel que també vulgui millorar-se ell i les seves circumstàncies...).

El canvi d'any potser només és una il·lusió momentània, però no podem deixar de rendir-nos als seus encants. Així, per si el missatge no havia quedat clar...

FELIÇ ANY 2013!!

Petonets!!!

 


I què seria un canvi d'any sense MÚSICA????

Només es viu una vegada diuen les Azúcar Moreno....


També ens agrada la versió de Joan Colomo per a la Marató....


Els Gabinete també van tenir la mateixa idea.....


I els Strokes....



... Potser tenen raó... serà qüestió de cuidar-se i aprofitar-ho al màxim!!!

Regals i dilemes reials

$
0
0
 
Ens pensàvem que ens portaria hores i trajectes i suades i no, amb dues hores ens hem polit l'encàrrec dels Reis Mags d'Orient (s'han despertat tard, trobo!) d'ajudar-los amb això dels regals, que van curts de màgia. Bé, la Frankie de les Monster High ja fa dies que dorm en un racó d'un armari, hi ha joguines que no es poden deixar a la improvisació, l'atzar o el destí. I també ens hem enfrontat amb alguns dilemes, com per exemple:
 
Dilema 1: Davant de la safata de xocolatines, la dependenta pregunta: amb carbó o sense?
- Pensament incorrecte: si li agafem amb carbó potser pensarà que els Reis la renyen i potser té un disgust i fins i tot un trauma...
- Pensament correcte: escolta tu, que a mi també em portaven carbó i no tinc cap trauma (crec).
 
Dilema 2. Trobes el regal d'un concepte demanat, però no de la subespècie desitjada, per exemple ni rastre del Maquillatge de la Nancy, però trobem el de les Monster:
- Pensament incorrecte: peregrinarem per a totes les botigues i centres comercials de la ciutat fins que el trobem.
- Pensament correcte: però si les Monster li encanten! encara li agradarà més i tot! és que els Reis saben més que la pròpia criatura!
 
En fi, Sara, si llegeixes això algun dia, quan siguis més gran, quan ja sàpigues la GRAN VERITAT, pensa que tot ho hem fet amb il·lusió, amb la il·lusió que sabem que et farà a tu. Que tot és un joc, una festa. I ara anem a veure els Reis de Veritat a Premià de Mar, que com tothom sap és on comencen la seva gira mundial.
 
 
PS. Al final, "per casualitat" hem trobat el Maquillatge de la Nancy.
PS 2. També hem trobat un Maquillatge de la Nancy per a un altre nen/a:  www.capnensensejoguina.com
PS3. Hi ha un cert risc que la Sara acabi jugant amb el tamagotxi virtual al mòbil del seu pare. És un risc que assumim

::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::

Resultat de la jornada (frases per recordar)
"M'encanta aquest dia!"
"Si veiés un Rei li diria gràcies"

Recomanacions per als futurs Reis (especialment per als de 2014)
1. Evitar els errors de coherència. No es pot regalar la mateixa llibreta de les Monster que ja té.
2. Millorar la coordinació entre els diferents Reis. Realment li calen 5 jocs de maquillatge i/o perruqueria?
3. Anar a comprar abans, per minimitzar riscos.
4. Trobar d'una punyetera vegada una explicació convincent a la pregunta "i per què no els puc veure"?
 
 

CONCURS 4t ANIVERSARI

$
0
0
El proper dimecres 16 de gener fem 4 anys de blog!!
 



Em sembla que per aquestes contrades qui més qui menys està enganxat a aquest invent del dimoni, jo també. I per celebrar-ho hem preparat un CONCURS (ens copiem vilment del XeXu), que està relacionat amb el blog, però no cal haver-se llegit els 167 posts per respondre les preguntes, són fàcils!
 
El dia 16 sabrem el guanyador/a, que s'emportarà un bonic regal (encara per acabar de perfilar). Les respostes haurien d'arribar com a màxim el dimarts 15 de gener, posem a les 23.00h. Intentaré fer això de la moderació de comentaris.
 
ANIMEU-VOS I PARTICIPEU!!!!! Com es veu que es diu, what if you threw a party and nobody came?
 
El CONCURSconsta de 7 blocs de 3 preguntes cadascun. S'ha de triar la correcta (com és lògic).


EL CONCURS EN QÜESTIÓ. LES SOLUCIONS
 
I. PARAULES DE SARA
Aquí no hi havia pistes, era o recordar-se o capbussar-se o intuir i de fet l'heu encertat molt. Com que és el millor del blog us passo un recull de frases dels 3 primers anys. És l'únic link que poso, eh?
1. La felicitat és tots contents en un/a ....................
A. Botiga de joguines
B. Festa
C. Biblioteca

2. Tu què fas per .................. a la feina?
A.Divertir-te
B. Guanyar-te la vida de manera honrada i responsable
C. Treballar

3. Tinc una idea: compartim ................... entre tots!
A. Les idees
B.Els diners
C. Compartir? I això què és?

II. COSES DE BLOGAIRES
Aquí tots heu encertat. Es nota que coneixeu el mitjà!! tot i que a la tercera pregunta hi ha hagut algun dubte raonable.... (segur que no ens equivoquem, rits!).


1. La rits de vuit8ena va ser decisiva perquè la Gemma acabés de...


A. Obrir-se un compte a Triodos
B. Obrir-se un compte a Suïssa
C. Obrir el primer txiquiparc per a gats
(pista, per despistar: la rits té un gat)




2. Quin blog va guanyar el c@ts al blog original, categoria en què estava nominat aquest blog?
A. Un blog sensible, exquisit amb el llenguatge, que sempre va amunt, molt amunt (pista: fa potxons)
B. Un blog minimalista (i sorprenent) en la forma i ric (i exigent) en el fons (pista: li agrada a Humber Humbert)
C. Un blog delirant, friki i divertit (pista: és molt i molt modest)
D. Un blog visualment molt bonic que potser m'animi a conèixer més (pista: l'autora comença per "c")

3. Què tenen en comú l'Òscar, l'Eduard, el XeXu, la Sílvia i la Cantireta?
A. Són alienígenes
B. Han estat detinguts per comportament incívic en estat d'ebrietat sostinguda
C. Han fet algun post inspirat d'alguna manera en el nostre blog (i la il·lusió que ens ha fet!)

III. FICCIONS I PUNT!
Molts heu endevinat la triple A. Encara que sembli mentida, el programa doble peli de terror i peli classificada S va ser veritat, és que no és fàcil ser programador cultural dels teus fills!







1. A quin llibre pertany aquest fragment? "Hay otros universos. No podemos darnos por vencidos porque nuestro universo claudica."
A. Los propios dioses de l'Asimov
B. 2001: una odisea del espacio d'Arthur C. Clarke
C.Ubik de Philip K. Dick
(pista: li agrada molt a la Gemma)

2. Amb quines dues pel·licules es va relacionar el tema de la perfecció el 4 de març del 2011?
A. Black Swan / Some Like It Hot
B. Manhattan / Blade Runner (no és la resposta correcta però podria ser-ho)
C. Los Bingueros / Los Energético


3. L'any 1977, la mare de la Gemma va portar-la a ella (9 anys) i les seves cosines a un programa doble de cinema que li va semblar que era per a nens. Quin era?
A.Quién puede matar a un niño / Niñas al salón
B. Blancanieves / La Bella Durmiente
C. Dersu Uzala / El séptimo sello
(pista: ma mare té altres virtuts)

IV. SI ESCOLTEM MÚSICA ÉS QUE SOM
Molts encerts, també. Dyango hagués pogut ser, però no... l'excel·lent de la Sara l'heu encertat tots

1. A la Sara li agrada molt cantar. De fet, a les notes de l'escola, en el concepte "interpreta de memòria les cançons treballades" ha tret un:
A. Bé
B. Notable
C. Excel·lent
(pista: home, quina ha de ser?!!


2. Quines són les cantants favorites de la Sara i la Gemma, respectivament?
A. Teresa Rabal / Rocío Jurado
B. Amy Whinehouse / Janis Joplin
C. Parchís (hi havia dues noies) / Azúcar Moreno (també)

3. En l'arbre genealògico-musical de la Sara, quin era el cantant preferit del pare del Joan?


A. Dyango
B. Lluís Llach
C. Bonet de San Pedro
(pista: Raskayú, cuando mueras qué harás tú?)

V. APUNTS DE FILOSOFIA QUOTIDIANA
Veig que ningú ha escollit la Sanchéz-Camacho com a autora de la frase... El sentiment-actitud filosòfica es podria dir que té les tres coses (crec que el XeXu ha interpretat "a mi plim" en plan estoic, i té raó... però és més l'astorament i la interrogació, bé, és una mica subjectiu, ho reconec! bé, aquí està l'origen de la pregunta, no posaré cap més link!



1. Amb quin tema es va relacionar el Gegant del Pi en el primer post de la saga?
A. Amb les tradicions catalanes
B. Amb Déu
C. Amb la deforestació de l'Amazones
(pista: m'atreveixo a afirmar que no existeix)

2. Quin és el sentitment/actitud més genuinament filosòfic davant el món?
A. Ohhh! Per què?
B. A mi plim
C. How much?

3. De qui és l'aforisme: "l'idealista és incorregible, ja el pots fer caure del seu ideal que farà tot el possible per fer de la derrota un altre ideal".
A. Alicia Sánchez-Camacho
B. Eduard Punset
C. Nietzsche

VI. FENT LO MÓN MILLOR
Aquí volia fer un aclariment una mica més seriós: A la pregunta sobre els diners donats als bancs, tothom ha marcat A, 92 vegades, i el Pons la B, amb el comentari "("només" son 54 vegades... o durant 92 anys)". La correcta és l'A però la confusió és que els 2,7 bilions són els que es va emportar Lehman Brothers: "Aquest va ser el cas ocorregut el 2008 quan els països desenvolupats van argumentar que no podien fer front als 50.000 milions de dòlars en inversions que calen perquè els països pobres siguin autosuficients en recursos agrícoles i, en canvi, pocs mesos després, els EUA va destinar fins a 2'7 bilions de dòlars per rescatar el banc Lehman Brothers, “això és 54 vegades la xifra que proposava l'ONU pels països pobres”.
http://www.revistacambrils.com/index.php?c_noticia=11079. De fet, en Pons l'encerta quan parla de 92 anys, però no amb la xifra, bé sigui com sigui, un escàndol.

 





1. Segons l'Arcadi Oliveres, amb els diners que s'ha donat als bancs des del principi de la crisi s'hagués pogut eradicar 92 vegades la fam al món.
A.Cert
B. Fals

2. Un altre cop segons l'Arcadi Oliveres, una de les solucions a la crisi és repartir el treball.
A. Cert. Hem de seguir l'exemple de França, que va passar de 40 a 35 hores i va reduir significativament l'atur
B. Fals. El que cal és fer jornades laborals de 12 hores, com les que fa el Joan

3. Sembla que a la Gemma li agrada anar a manifestacions (a la Sara no tant). Quina és la darrera manifestació a què han anat físicament?
A. Contra la pujada de l'IVA a la cultura
B. Contra els desnonaments
C. Contra la "Llei Wert"
(pista: foto a la barra lateral)

VII. RESPON, SI POTS!
Força bé! el Sergi diu que el T-Rex, en veritat un carronyer, ha agafat més fama per ser americà... ja pot ser!

1. La Draculaura es desmaia quan veu:
A. Peix podrit
B. Un ou de Dràcula
C. Sang
(pista: és una dràcula atípica)

2. Quin dinosaure s'assembla més al T-Rex?
A. Argentinosaure (herbívor, una de les víctimes del Giganotosaure)
B. Triceratop (una mena de rinoceront)
C. Giganotosaure (carnívor, tenia un cap d'1,80 metres i el cervell de la mida d'un plàtan)
(pista: Google Imatges, són una monada)


3. Una olivera pot viure més de 1.000 anys.
A. Cert, no has sentit mai parlar de les oliveres mil·lenàries?
B. Fals, no sabies que això de les oliveres mil·lenàries és un mite?
(pista: també Google Imatges, val la pena, qui diu que no som sensibles a la natura en aquest blog??



O SIGUI, QUE MOLT BÉ, ENS SENTIM MOLT BEN CONEGUDES (quina expressió més rara).

TOTAL  PUNTS: 7 x 3 = 21

El notari ja el tenim, m'estic fent un lio entre el post del passat  i el del present.

Està bé 21 preguntes, Sara?
Mmm són moltes, 20 està bé, però 21....

Un plaer,

Sara & Gemma

Ep, el REGAL consistirà en:
- un conte escollit per la Sara
- un llibre (o pel·lícula) escollit per la Gemma
- un disc escollit pel Joan
Y hasta aquí puedo leer. El que hi haurà segur serà una postal de les Monster High (no ho he pogut evitar...)

ANIVERSARI I ES BUSCA NOTARI

$
0
0
7.44h

IEP!!!
Crec que tenim empat a 3 de 20 encerts!!
Aquesta tarda cap allà les 19h donarem els resultats del concurs i farem el desempat.. Si hi ha cap notari per aquí la globosfera, vull dir la blogosfera, que miri de venir a aquest mateix post, sisplau... si no, farem el que podrem.
I portarem pastís i fanta de taronja i coca-cola i birres, també per al notari/a (normalment són notaris, oi?).
Moltes gràcies per ser-hi, als que heu participat al joc i als que no. Bon dia i fins ara, si voleu!!!

         Ix al carrer, diu en Josep Lluís Notari, és un bon missatge per a blogaires... ;)

19h

Així doncs, amb 20 encerts, els finalistes són:

EL SERGI, LA SÍLVIA I EN PONS!!

I seguint-los de prop:

LA MARTA I L'ELFREE (19 Encerts)

EN XEXU, EL PORQUET, L'ALBA, L'EDUARD, LA CARME I LA RITS (18 encerts)

Les solucions les he marcat en el post anterior.


El XeXu no ha guanyat però em jugo el Pi que ha estat el més ràpid. Entre la publicació del post i la publicació del comentari van passar 29 minuts. Ets un crack!!

20h

I EL GUANYADOR/A DEL CONCURS ÉS...

LA SÍLVIA!!!



20.15h

La màgia virtual fa que el petit pastís es multipliqui per a tothom com els pans i els peixos (per cert, és un peix). I xerinola!


Natural, com la vida mateixa

$
0
0
- Però com, mama, COM?


Li he explicat i ha rigut i ha cridat "el penis i la vagina, el penis i la vagina!", és natural que rigui, he pensat. Però després ha dit que li feia vergonya el que li havia explicat. Vaja, vergonya, també és natural. I que ella això, no. També ho és, de natural, a mi tampoc em va fer cap gràcia quan m'ho van explicar per primer cop. La gràcia intentarem explicar-li més endavant. També li explicarem més endavant que a ella la vam fer d'una manera una mica, mica, però molt mica, diferent, i que va ser una passada, que cada dia preguntàvem com anava la divisió cel·lular fins que la vam poder veure, per primer cop, amb 8 cèl·lules! Quants pares veuen els seus fills amb 8 cèl·lules! Una monada!! (bé, eren dues monades, mai sabrem si la Sara era la de la dreta o la de l'esquerra). La meva germana diu que no l'hi diria, que saber que t'han fet in vitro... potser quan tingui 18 anys... 18 anys?? Em sembla donar-li massa importància i veure-ho com una cosa negativa. No em sembla que hagi de ser cap trauma saber que després de buscar-te molt i molt temps, un metge molt simpàtic que es deia Dr. Bordàs i una biòloga que es deia Esther (com la tieta, per cert), van ajudar els teus pares a crear-te en un bonic i càlid laboratori.
 
No ho sé, encara que sembli estrany, nosaltres no ho veiem gens artificial, per a nosaltres és ben natural. De tota manera esperarem una mica, sí, a que assimili el mètode natural tradicional. Esperem que s'ho prengui bé. Segur que sí!
 
 
PS. Molts petons a l'Anna Veiga, des d'aquí.
PS2. He enviat un mail al Woody Allen a veure si em pot fer l'escena dels espermatozous adaptada a la nostra realitat, per penjar-la al blog. Diu que parli amb en Roures, que ja està fet. I que mentrestant em vagi mirant aquesta:

 

Fem Xui contra l'Entropia Mental

$
0
0
- Si recolleixes també pot ser divertit, a que sí?


             escultura dedicada a l'entropia (jo la veig bastant ordenada, per cert)

                             
 la cosa aquesta del Feng Shui (bàsicament, només em crec la idea general, que s'ha de cuidar l'espai)

No sé per què coi em falten alguns xips al cervell. Per exemple, el xip de l'ordre. A casa meva tot tendeix al desordre, començant pel meu cap i acabant pels mitjons (per cert, on van els mitjons desaparellats? al famós forat negre dels mitjons desaparellats?). El pitjor és que el meu desordre també afecta la feina. Divendres passat em van picar la cresta per alguns despistes que havia tingut i que potser no hagués tingut si posés més atenció i control. Per acabar-ho d'adobar, la Sara també ha sortit desordenada. La "nota" més alta va ser la de música però la més baixa va ser la de l'ordre (a primer de primària no només compten els "continguts", esclar, també compten els "procediments"). En fi, que el cap de setmana passat ens vam dedicar a recollir i a ordenar com unes possesses (la Sara anava fent descansos de la possessió, però jo no vaig parar, pràcticament). Algunes de les coses que vam trobar:
 
- Un parxís que no recordàvem que teníem.
- Un diari d'embaràs (a mà) que li donaré un dia a la Sara (amb el risc que em digui que sóc una pesada, que també és veritat).
- Un tros de mur de Berlín de quan vam fer l'Interail l'any 1990 amb el meu ex. Uns minuts més tard vam perdre les monedes del mateix viatge.
- Tot de medicaments caducats que van ser eliminats amb ganes.
- Gel de bany infantil que encara podem utilitzar.
- Tornar a escoltar LPs!! (o vinils, com se'ls diu ara), (perquè el plat estava enterrat sota un munt de CDs). La Sara els va trobar molt curiosos. Jo vaig descobrir un LP de Manhattan que era del Joan (ja sabia jo que havia escollit bé...).
 
Va ser tant divertit descobrir coses que no sé si tornar a deixar que l'entropia faci la seva feina (si és que entenc que vol dir "entropia") o dedicar-nos al Fem Xui (sense entrar en detalls) de manera estable i constant. Però si l'ordre mental reflecteix l'espacial i a l'inrevés, crec que em convé una mica d'ordre, ens convé, vaja. Si es van descuidar de posar-me/posar-nos aquest xip, ens l'haurem de fabricar.
 
 

 
PS. Acabo de trobar un proverbi xinès que té la seva gràcia: "abans de començar a canviar el món, fes tres voltes per casa teva".


Cuina Dimensió Infantil

$
0
0

                                                      En Puckie

Aquests darrers dies s'ha donat una confluència astral de factors relacionats amb la cuina, que es poden resumir en tres:

1. Constatació que la Sara ha de menjar més verdura. Com a conseqüència lògica, la Sara i la Gemma diuen que volen fer un llibre de cuina. Amb receptes de verdura i més. Es dirà Cuina Dimensió Infantil (títol de la Sara).
2. La Sara comença el Taller de Cuina a l'escola (dura un mes). Li agrada molt. Dimecres ja tenim sopar. A la Gemma li agrada molt.
3. Ens toca el davantal màgic al post aniversari de la rits. Ens agrada molt.

Total, que hem començat a inventar receptes i a menjar-nos-les (la majoria). Les primeres receptes del llibre són:

1. Barquets d'espinacs
Amb Pringles! és una idea boníssima (de la Sara, esclar).
2. Amanida Sòcrates
Consisteix a preguntar a la nevera què té. L'amanida es fa amb la seva resposta. La fem sovint.
3. La sortida del rat-penat
Consisteix a fer rat-penats amb mongeta tendra i salsitxó.
4. Crema de verdures taronja claret, amb tocs de vermell
Crema amb carbassa, porros i espàrrecs, amb ceba, patata, crema de llet i iogurt, i trossets de pernil salat per damunt, boníssima!! Inspirada en Cocina para torpes, amb dibuixos de Forges.
5Família infeliç de truita a la francesa
Aquesta no l'hem fet perquè és una mica depriment.
6. Patata de truita
Rotllo deconstrucció bulli del barri.
7Composició de figuretes de peix
Figuretes de peix congelades, ehem, i disposades en un bonic dibuix figuratiu o abstracte, al gust.
8Pastissets de fruita a la kantiana
Fes-los de manera que puguis voler que es converteixin en pastissets de fruita universals
9. Consciència de l'Obama
Pastís de xocolata (no excessivament negra), en equilibri.

Us convidem a enviar-nos més receptes, si voleu: fàcils, nutritives i amb orientació infantil, i amb verdura, si pot ser... les tastarem i les incorporarem al llibre!

De tota manera, avui ha sigut un dia verduraless i hem fet una pizza...

                           La Sara amb el davantal màgic de la rits i la massa de la pizza.



I per acabar, entre el Gegant del Pi i l'Elisenda, un nou gegantó per al nostre Olimp: el gegantó Plat(ó)

Límit: 2 hores! (21 de març a les 24h)

$
0
0

 
 
Atenció, atenció, a les 24.00h d'avui s'acaba el límit per votar en el concurs "Idees obertes" per millorar l'app del Parlament.
 

El nostre amic ROBIN HOOD ha fet una proposta que ens sembla molt bona:

Permetre que els ciutadants participin votant sobre temes d'interès general.

- Els ciutadants poden proposar temes per ser votats.
- Cada ciutadà (numero de mòbil) pot votar una sola vegada.
- En cas de que una proposta rebi més de 100.000 vots haurà de ser portada al Parlament

Com diu ell, la idea és semblant al portal change.org però d'àmbit més local i amb la garantia que les propostes més votades serien portades al Parlament, això pot fer entrar temes que normalment no es tracten, ampliar la participació, fer-la més directa.

Així que si us agrada la idea i teniu temps (3 min), aquí teniu l'enllaç per votar:


Moltes gràcies!!!

PS. Acabo de mirar les votacions i la cosa està difícil.

PS de les 0.43h. Doncs ha guanyat millorar la informació més que participar activament.... de moment ;)

Never Marry a Journalist Man (or Woman)

$
0
0
Vinyeta de David Horsey, d'aquí

- Començo a pensar que és molt avorrit que el papa treballi tant

La Sara té tota la raó. Com diu el gran Oliveres, s'ha de repartir la feina, i més si és una feina com la dels periodistes, amb estrès, horaris intempestius, incertesa pel futur de la professíó, i una alta taxa d'atur.
 
Si no, et pots trobar amb un periodista apassionat de la seva feina, però esgotat, i una dona i una filla que han de demanar l'ingrés al Club de mares desesperades amb fills únics. (Creiem que ens acceptaran, perquè la Sara és molt simpàtica i alegre i això sempre ajuda).
 
Ara que està de moda això del Win-Win, guanyem tots, estem pensant la manera de guanyar tots, amb un repartiment més equitatiu del temps: el cap del diari se sentirà més satistet amb si mateix (a ningú li agrada explotar, en el fons), el periodista més tranquil, la dona i la filla més contentes, i la societat, amb una informació encara millor, Win-Win.
 
Els Shocking Blue ja ho advertien el 1970: mai et casis amb un ferroviari ni amb un periodista
 
- Juguem a córrer i jo guanyo?
 
Aquesta és de la Duna, la filla preciosa de la meva amiga Lali, de 3 anys (la Duna, no la Lali). Hi vaig pensar ahir perquè reflecteix una mica la mentalitat empresarial habitual (inconscient, segurament). El que passa és que l'organització jeràrquica habitual es veu desfassada i s'intenta que sigui més horitzontal, com passa a la meva feina. Ara mateix hi ha una situació força estranya, amb caps que ara són menys caps i altres que ho són més, i tenim una graella que em sembla que torna a ser jeràrquica però d'una altra manera.
 
La part còmica és que ahir havia d'enviar un e-mail col·lectiu que envio periòdicament amb una informació i em vaig col·lapsar: a qui li he d'enviar com a destinatari principal i a qui amb còpia? per ordre alfabètic? de jerarquia? però no havíem quedat que corríem en horitzontal? Total, que he proposat (a un cap) de penjar la informació a la intranet i que la consulti qui vulgui (la poesia és de qui la necessita, deien a El cartero y Pablo Neruda; la informació, també).
 
Si tinc èxit, tothom tindrà accés a la informació i jo tindré la satisfacció d'haver fet un passet (minúscul, s'ha de dir), en l'horizontalització de la meva feina (calla, que d'aquesta igual m'ascendeixen). Win-Win.
 
       El Quino ja ho deia, també, estem o no estem tots a la mateixa barca? (que s'enfonsa).
 


35marques en 35mm

$
0
0
ATENCIÓ, POT SER QUE AQUEST POST CONTINGUI SPOILERS CINEMATOGRÀFICS INVOLUNTARIS I INEVITABLES
 
 
- Quan vingui l'Aina a casa podrem veure juntes l'Amenaza fantasma, oi?
 
Sí, i serà la segona o la cinquena vegada que la veurà. Mentre escric això, a les fosques (m'hi estic deixant la vista), els altres dos terços de la família estan començant a veure l'Amenaza fantasma, o sigui, la quarta que van fer d'Star Wars, la primera de la saga. M'agrada perquè la Sara comença a veure-li la gràcia a això del cine, no només per les pelis en si, sinó, perquè com diria aquell, el cine és el cine i les seves circumstàncies, sobretot la circumstància "qui/amb qui".

Tot confabula perquè estigui escrivint ara mateix aquest post: ahir vaig veure una peli que el Joan feia molt temps que em recomanava, El secreto de sus ojos, i que em va agradar molt i molt, avui la Sara diu això (fa dies que va darrera l'Amenaza fantasma, des que va veure la trilogia en un cap de setmana, fa poc), i per acabar-ho d'adobar, quan torno del Dia veig a la revista Saber vivir un anunci d'un llibre de Francesc Miralles: Cineterapia: 35 películas para mejorar tu vida. Ep, Miralles, això de les 35 pel·lícules ho estava barrinant jo des que m'he llevat aquest matí!!! Per una escletxa de l'espai-temps m'has robat la idea! (bé, no és tan original, ben mirat).
 
Total, que hi ha pel.lícules que et marquen. No sé si et milloren o no, però et marquen d'una manera o altra. I ni curta ni peretzosa m'he posat a aplegar les meves 35, per la il·lusió de veure-les juntes i per compartir-les. Podrien ser 23 o 54, però que hagin de ser 35, limitades com els sonets o els haikus, té la seva gràcia...

TOT COMENÇA A LA INFANTESA (NO PER OBVI MENYS VERITAT)

Heidi (la primera primera que recordo al cine)

La dama y el vagabundo (l'escena dels espaguetis està entre les meves millors escenes de tots els temps)

Dersu Uzala (la primera pel·lícula adulta sent nena)

Programa doble famós: Quién puede matar a un niño i Niñas al salón (descobrir que ta mare també s'equivoca, sempre ha estat una mica Bambi, veuràs després). Per cert, la peli que més m'ha aterroritzat de gran ha estat Funny Games, hi veig un paral·lelisme en la violència com a joc.

Grease (a les nenes de 10 anys ens agraden els nens -i el Travolta-, els nens no s'han assabentat de res)

Atenció, la Sara veu que estic fent un post sobre cine i pregunta "podem posar colorins? "has posat Star Wars?"
 
L'APASSIONANT MÓN DE LA PARELLA

Conflictes inicials: trobar-lo

High Fidelity (veure que tenia el llibre a casa seva la primera nit va ser un gran senyal, que ens agradés tant la peli als dos va ser definitiu, no diré que dec la meva parella al Nick Hornby i al John Cusack, però...)

Atenció, moment de reflexió, sembla que l'Anakin es tornarà dolent perquè no té la confiança que tindrà el seu fill, el Luke "Skywalter".

Jules et Jim (gran escena la de la Jeanne Moreau cantant "le tourbillon de la vie", una peli tràgica, perdéu)

Blade Runner (emparellar-se amb un possible replicant, que acabarà en ex (no sé com van acabar, en Deckard i la Rachel). La inevitable gran escena, la de les llàgrimes a la pluja i jo plorant pels carrers de Londres, mentre plovia, tot recordant-la. De joves som molt pel·liculerus, no?).
 
Conflictes avançats: conservar-lo

Ficció (ets gran, Cesc Gay)

Si fuera fácil i Blue Valentine (dos films molt recents sobre un mateix tema, les gràcies i desgràcies d'una parella de llarga durada, i amb dos finals diferents, en coherència amb el gènere de cadascun, comèdia romàntica un, drama l'altre).

PROGENITORS UNA MICA CINÈFILS

La sal de la tierra (la consciència social i ma mare. Dos cops hem vist la pel·lícula juntes)
West Side Story (l'amor per la vida i ma mare. Boy, boy, get cool boy... fantàstica)
Mones com la Becky (la bipolaritat i ma mare, la nostra malaltia, portada amb dignitat)

Yo maté (hagués matat per aconseguir-li aquesta pel·lícula al meu pare, que va veure rodar de petit. No va caldre, el meu jefe va autoritzar fer-ne una còpia en VHS que li vaig portar al meu pare amb tota la il·lusió, va ser emocionant, no havien passat tants anys des que ens portàvem a matar)

JA HO DEIA ARISTÒTIL, NO HI HA RES COM L'AMISTAT

Thelma i Louise (llibertat, complicitat, autofoto, si de cas canviem el final, que no hi hagi final, la Lali)

Happiness (una peli tan poc feliç per un d'aquells feliços 1 de gener que vam passar juntes, la Carme

Down by Law, La última noche de Boris Grushenko (perquè tenir un amic mascle és possible, el David).
 
CINE I FEINA, CURIOSA COMBINACIÓ

Things I Never Told You (estava treballant per promocionar la peli a la Berlinale, el 1996. Mai oblidaré quan, en el passi del mercat, el distribuïdor de Wanda em va dir que li digués a la Coixet que volia distribuir-la. Tampoc oblidaré aquella estona caminant amb l'Andrew McCarthy, un encant. La pel·lícula també ho és).
 
PASSEM EL RELLEU ALS QUE VÉNEN

Star Wars. El imperio contraataca: des que la Sara era ben petita, però ben petita, que el seu pare li feia la broma... "Yo soy tu padre". Crec que això l'ha començat a marcar, espero que per bé.

Rio. Un dels millors films d'animació que hem vist amb la Sara. Lluminosa, la Sara i la pel·lícula.

Toy Story 3: L'escena del gaaaaancho ens fa molta gràcia a les dues, crec que, posats a posar-li una mica de xitxa emocional, per mi simbolitza l'amor, allò que et salva, i que et salva amb alegria, el ganxo sempre estarà aquí, que lo sepas.
 
Crec que en porto 25, ara ve un BONUS FILM, que ja no puc més, vaig a sac:
 
Manhattan
Another Woman
The Wall
El Show de Truman
El apartamento
Le rayon vert
Un tranvía llamado deseo
I em queden 3 per dir 3 cinemes, en això no has pensat, Miralles!: RIO, VERDI I ICÀRIA.
 
 
PS. Si algú s'ha llegit tot el post que sàpiga que em fa molta il·lusió, que té molt mèrit. Però alguna escena hauríem de posar, no? ja sé quina.
 
 
 


GRANS ESCENES

My Beautiful Laundrette, Stephen Frears, 1985 (Allau)



Love and Death, Woody Allen, 1975 (XeXu)



First Blood, Ted Kotcheff, 1982 (Joan Gasull)

 

Pride and Prejudice, Joe Wright, 2005 (rits)



Poltergeist, Tobe Hooper, 1982 (Aris)

 

Easy Rider, Dennis Hopper, 1969 (Alba)



The Philadelphia Story, George Cukor, 1940 (Pombolita)



Los Bingueros, Mariano Ozores, 1979 (Pombolita 2)



Bigas Luna



Le goût des autres, Agnès Jaoui, 2000 (Carme)


 
Jules et Jim, François Truffaut, 1962 (Elfree)



Mars Attacks!, Tim Burton, 1996 (Pons)

 

Remando al viento, Gonzalo Suárez, 1987 (Helena)



También la lluvia, Icíar Bollaín, 2010 (Mercè)



Two For The Road, Stanley Donen, 1967 (Glòria)



Before Midnight, Richard Linklater, 2013 (Sergi)



Life of Brian, Terry Jones, 1979 (Josep)



Höstsonaten, Ingmar Bergman, 1978 (Eduard)

 
 
 
West Side Story, Robert Wise & Jerome Robbins, 1961 (M. Roser)
 
 
 
Grease, Randal Kleiser, 1978 (Glò)
 
 
 
Ruby Sparks, Jonathan Dayton & Valerie Faris, 2012 (Sílvia)
 

 
 
Novecento, Bernardo Bertolucci, 1971 (Clidi)
 

 
 
Exotica, Atom Egoyan, 1994 (Enric)
 

 
 
La vita è bella, Roberto Benigni, 1997 (Lali)
 


 
 
Il Gattopardo, Luchino Visconti, 1963 (Carme)
 

 
 
My Life Without Me, Isabel Coixet, 2003 (Cantireta)
 

 
 
Inside Job, Charles Ferguson, 2010 (Marta)
 
 
 
Chariots of Fire, Hugh Hudson, 1981 (porquet)
 
 
 
A Night At The Opera, Sam Wood, 1935 (Jp)
 
 
 
Un homme et un femme, Claude Lelouch, 1966 (Ona)
 

 
 
Le voyage dans la lune, Georges Méliès, 1902 (sa lluna)
 






Glòria on the rocks

$
0
0
Una mica tard, però encara és el 22 d'abril, felicitats, Glòria!!!!!!!

Hi ha una Glòria per aquí que et vol dir unes paraules...



I aquest gran irlandès et va compondre aquesta gran cançó, mil cops versionada...



I fins i tot, de per allà les itàlies, amb aquell deix hortera tan encantador...



(Això havia de ser un post poètic, però ha sortit així, disculpa, cantireta :DD)


No se vayan, que aún hay más! un suggeriment ben recollit del XeXu...

Viewing all 134 articles
Browse latest View live