No puc dormir, tinc ganes de dir alguna cosa sobre el Krahe, que m'agrada molt, que vaig tenir un pic de Krahemania a mitjans-finals dels 90. Que fa poc em vaig comprar el seu últim disc i quasi no l'he escoltat, però una cançó sí, i és la que posaré ara. Que últimament no anava als seus concerts, perquè ja havia anat a molts (quina mena de raó és aquesta? massa tard per trobar-la absurda?). Que fins i tot vaig escriure el programa de mà d'un concert seu perquè el programador era amic meu (és qui m'ha dit que s'havia mort). Que aquest home té autèntics clàssics ("Marieta", "Un burdo rumor", "La hoguera"...), meravelles no prou conegudes ("Días de playa", "Nos ocupamos del mar", "Paréntesis"), i cançons que encara he de descobrir (com les del darrer disc). Que tinc debilitat pel disc Versos de tornillo. I que els seus concerts eren un gustasso.
Habrá que documentarse sobre los delfines :)
Habrá que documentarse sobre los delfines :)
Javier Krahe cantant "Fuera de la grey", del disc Las diez de últimas, al Café Central de Madrid, al desembre de 2013.
"Nos ocupamos del mar", quina cançó més preciosa.
"Nos ocupamos del mar", quina cançó més preciosa.