Autoconeixement infantil

Sí, senyora, sense complexos. Ja va cap als 8 anys i li agrada el que li agrada. Ja li pots posar Manel, La Iaia, Lou Reed, Jimi Hendrix... que ella vol Violetta i les cançons d'Eurovisió. Sí, val, això ho ha tingut a l'abast, o ella s'ho ha buscat, o les dues coses. Però també ha anat al Sònar Kids i a un festival per a nens on tocava el Joan Colomo... Bé, esperem que no sigui greu, la veritat és que em fa una mica d'enveja aquest grau d'autoconeixement que té (i la música només és un aspecte, l'altre dia em va dir que no volia que l'apuntés a un curs de filosofia per a nens, que jo trobava tan interessant, "no has d'escollir per mi", em va dir...). A mi em costa tenir les idees tan clares. Potser puc aprendre d'ella, a veure, posarem una mica de Violetta, que potser veurem la llum:

I diu alguna cosa així "yo no soy un zombie, yo no soy un robot, hago mi camino y descubro quien soy, soy única, soy única" La Violetta també ho té clar. Crec que serà apoteòsic quan anem a veure-la al Palau Sant Jordi. El meu objectiu és que llavors ja m'hagi fet una personalitat clara i sòlida i pugui estar a l'alçada de l'ídol de la meva filla, amb dignitat. Em queden 2 mesos.

PS. Ara, l'hauríeu de veure ballar i cantar, brutal!

PS2. No deixa de ser curiós que la música més comercial passi el missatge que has de buscar el teu camí únic...